Entrevista de Victor Saura a Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, al setmanari El Triangle.
Alerta que les retallades poden contribuir a un increment de la xenofòbia a causa de la manca de pedagogia de l’administració
Quin balanç feu dels dos anys de legislatura?
El balanç és negatiu. El Govern ha usat la crisi econòmica i l’herència rebuda del tripartit com a arguments per retallar en drets i en llibertats i per aprimar moltíssim tot el que són els pressupostos dels àmbits més socials. En especial, en educació, sanitat i serveis socials primaris. Em vénen molts exemples al cap, com quan al juliol de 2011 vam tenir tot el tema del PIRMI. Com pots retallar la renda bàsica, que ja és el mínim dels mínims?!
El balanç és negatiu. El Govern ha usat la crisi econòmica i l’herència rebuda del tripartit com a arguments per retallar en drets i en llibertats i per aprimar moltíssim tot el que són els pressupostos dels àmbits més socials. En especial, en educació, sanitat i serveis socials primaris. Em vénen molts exemples al cap, com quan al juliol de 2011 vam tenir tot el tema del PIRMI. Com pots retallar la renda bàsica, que ja és el mínim dels mínims?!
I pel que fa a la immigració?
Ha estat brutal. Primer, perquè aquestes retallades, o aquestes restriccions, han estat més punyents en la població d’origen estranger, aprofitant les limitacions que ofereix la mateixa legislació d’estrangeria. D’aquestes en trobem de molts tipus; algunes són estatals, però d’altres, en canvi, han estat pioneres a Catalunya. És el cas de les exigències per accedir a algunes prestacions, des de la renda mínima fins a ajuts en el lloguer o beques d’estudi. El fet d’exigir, per exemple, més mesos d’empadronament o el permís de residència, quan abans no es demanava, suposa que moltes persones no puguin accedir-hi i, per tant, el seu risc d’exclusió social augmenta. Un altre cas és la sanitat. És cert que l’exclusió ve d’un decret estatal, però Catalunya decideix aplicar-ho amb unes especificitats que també signifiquen una restricció en l’accés a la salut: demanar un mínim de tres mesos d’empadronament, limitar l’accés als especialistes… Més enllà de les conseqüències directes i negatives per a la població afectada, aquestes retallades suposen passes enrere en el model de societat i de l’Estat de dret.Us sembla que poden afectar la convivència i encoratjar la xenofòbia?
Sí, sobretot pel discurs que hi ha darrere de les retallades i la manca de pedagogia per part de l’Administració. Justificar les retallades en la crisi econòmica porta a una absurda lluita pels recursos entre les persones que viuen situacions més precàries, una cursa on l’element origen té un paper important. Un exemple són les beques de menjador; ara hi ha una major demanda i possiblement menor oferta, i és en situacions així, de tensió, on sovint trobem comentaris com si les persones estrangeres no tinguessin dret a aquestes prestacions. Aquí és on cal un posicionament clar i inequívoc de l’Administració. Si no hi és, es fa molt complicat treballar-ho als carrers.
Us amoïna que el debat social quedi tapat pel nacional durant la campanya?
La possibilitat hi és, però també és responsabilitat de les organitzacions socials i de la societat civil evitar que això passi. Hem d’exigir que ens expliquin quines seran les seves propostes per redreçar la situació actual, perquè, si continuem aprimant l’Estat del benestar, quedarà pràcticament invisible. I els hem de demanar que ens expliquin el seu model social de país. A SOS Racisme tenim clar que una Catalunya que no doni passaport a tots els qui hi viuen, vinguin d’on vinguin, no valdrà pas la pena.
Ha estat brutal. Primer, perquè aquestes retallades, o aquestes restriccions, han estat més punyents en la població d’origen estranger, aprofitant les limitacions que ofereix la mateixa legislació d’estrangeria. D’aquestes en trobem de molts tipus; algunes són estatals, però d’altres, en canvi, han estat pioneres a Catalunya. És el cas de les exigències per accedir a algunes prestacions, des de la renda mínima fins a ajuts en el lloguer o beques d’estudi. El fet d’exigir, per exemple, més mesos d’empadronament o el permís de residència, quan abans no es demanava, suposa que moltes persones no puguin accedir-hi i, per tant, el seu risc d’exclusió social augmenta. Un altre cas és la sanitat. És cert que l’exclusió ve d’un decret estatal, però Catalunya decideix aplicar-ho amb unes especificitats que també signifiquen una restricció en l’accés a la salut: demanar un mínim de tres mesos d’empadronament, limitar l’accés als especialistes… Més enllà de les conseqüències directes i negatives per a la població afectada, aquestes retallades suposen passes enrere en el model de societat i de l’Estat de dret.Us sembla que poden afectar la convivència i encoratjar la xenofòbia?
Sí, sobretot pel discurs que hi ha darrere de les retallades i la manca de pedagogia per part de l’Administració. Justificar les retallades en la crisi econòmica porta a una absurda lluita pels recursos entre les persones que viuen situacions més precàries, una cursa on l’element origen té un paper important. Un exemple són les beques de menjador; ara hi ha una major demanda i possiblement menor oferta, i és en situacions així, de tensió, on sovint trobem comentaris com si les persones estrangeres no tinguessin dret a aquestes prestacions. Aquí és on cal un posicionament clar i inequívoc de l’Administració. Si no hi és, es fa molt complicat treballar-ho als carrers.
Us amoïna que el debat social quedi tapat pel nacional durant la campanya?
La possibilitat hi és, però també és responsabilitat de les organitzacions socials i de la societat civil evitar que això passi. Hem d’exigir que ens expliquin quines seran les seves propostes per redreçar la situació actual, perquè, si continuem aprimant l’Estat del benestar, quedarà pràcticament invisible. I els hem de demanar que ens expliquin el seu model social de país. A SOS Racisme tenim clar que una Catalunya que no doni passaport a tots els qui hi viuen, vinguin d’on vinguin, no valdrà pas la pena.
Entrevista original a la web de El Triangle
