Finalment el concert acabà sent una trobada de militants d’ultradreta. – La batussa entre els neonazis i els feixistes finalitza amb tres ferits i dos detinguts –
Una volta més es va demostrar que la pressió popular, cívica i associativa dona els seus fruits i davant la indignació de veïns, entitats i l’Ajuntament de Sabadell els organitzadors van decidir traslladar l’acte a Barcelona, en un local anomenat “The Other Place”.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana van accedir al local per comprovar que no s’hi celebrava cap activitat que no s’inclogués dins la llicència municipal. La policia va constatar que no s’hi celebrava cap concert, si no una reunió de militants d’ultra dreta. Alguns testimonis presencials, en canvi, asseguren que el concert s’estava celebrant fins que alguns antifeixistes van començar a carregar contra la porta del local.
La tensió va ser latent durant tota la tarda. Amb la incertesa que s’estava vivint, les xarxes socials van bullir, arribant a fer-se un seguiment dels llocs on estaven passant – en grup- els que volien assistir al concert, tot aconsellant a la població a no acostar-se per allà on passessin. Tot un perill per l’ordre públic i per la seguretat de totes les persones que es trobaven en aquell moment per les rodalies del Poblenou. Paral·lelament unes 150 persones es van manifestar davant la sala “The Other Place”. Finalment, quan just s’estava iniciant una batussa entre antifeixistes i neonazis, diverses furgonetes dels Mossos van aparèixer, van carregar contra els presents i van procedir a protegir el local i la trobada que s’hi desenvolupava a l’interior.
Antecedents i evidències que desesperen
El local en qüestió ja tenia precedents de trobades feixistes, concretament de l’any 2009 quan en una operació conjunta els Mossos i la Guàrdia Civil van decomissar diverses pistoles, armes llargues, armilles antibales, espases, navalles, matxets, punys americans, defenses elèctriques i propaganda nazi. L’acció policial s’emmarcà dins l’operació contra els “Ángeles del Infierno”, una banda d’estètica motard amb ramificacions ultradretanes, que disposava de tres locals al Poblenou.
Però per a qui li mancaven dubtes de si calia prohibir o no aquest acte això no s’acaba aquí. L’individu que queda ferit en els vídeos que han aparegut a la premsa (http://www.youtube.com/watch?v=zm9vMjhqQoc&feature=related) és l’Alejandro Fernández, un dirigent de la formació Movimiento Social Republicano, que l’any 2004 participà en un homenatge a Rudolf Hess, màrtir del neonazisme europeu a la vila de Wundsiedel (Baviera). Fernández surt envoltat de quatre processats en el sumari contra el grupuscle “Blood and Honour” (Sang i honor), que fou dissolt per la Secció Tercera de l’Audiència Nacional de Madrid per promoure “l’odi racista”. Aquests individus son En el mateix homenatge a Hess anaven abillats amb simbologia franquista i la samarreta de la División 250. I on pretenem arribar? División 250 és el nom del grup de música nazi ja dissolt, en el seu moment liderat per Manuel Canduela, el que és número 1 de Democracia Nacional (l’organitzador inicial del concert) i cap de cartell de les intervencions que es produïren a Montjuïc un any més organitzades per la Comisión 12 de Octubre. Uns angelets, sens dubte. Tornant al grup División 251, només deleitar-vos amb una de les seues creacions; la cançó Eh! Negro!
“Eh! Negro vuelve a la selva / Europa es blanca y no es tu tierra. / Robando y mendigando quereís vivir / los jóvenes blancos, orgullosos skins / tarde o temprano os sacaremos de aqui. / Poder blanco / (…) / Comenzasteis por Paris, de otros países vinisteis aquí / a los europeos invadís / pero de los skins no os vais a reír / (…) Stop inmigración / Skinheadas / Seig Heil / Seig Heil / Seig Heil”
I sí, estirant el fil arribem als nostres amics de Plataforma x Catalunya. Els Mossos van identificar al número 1 de PxC de Cornellà, en Sergio Serralvo, el qual té diverses causes obertes amb la justícia espanyola, entre les quals haver exhibit una arma de foc en una discussió de trànsit. El partit ha anunciat l’obertura d’un expedient. Tot i això caldria reflexionar sobre si aquesta obertura es pura façana, tenint en compte les idees que propugna PxC i les conseqüències que aquestes tenen en forma de racisme al carrer.
La veritat està sobre la taula. I el que ens preguntem des de l’antiracisme és: Per què es tolera tot aquest odi organitzat i indiscriminat i, en canvi, s’actua amb tanta contundència sobre determinats moviments socials o opcions polítiques?
Fonts: Diari Ara, La Vanguardia, Setmanari La Directa, Racó Català, Kaos en la Red.
