Per què costa tant parlar del passat esclavista i de les actuals pràctiques racistes de Catalunya?

Per què costa tant parlar del passat esclavista i de les actuals pràctiques racistes de Catalunya?

(Encara més si qui en parla és una dona negra)

Quan parlem de racisme no parlem de qüestions de persones bones i persones dolentes,tampoc d’odi, ni d’ignorància. Tampoc de l’extrema dreta. Parlem d’una llarga història de racialització i criminalització que parteix d’un procés històric molt extens de violència colonial. Sota la idea de ‘raça’ un grup dominant construït com a ‘blanc’ es beneficia dels privilegis, mentre que altres grups socials construït com a ‘no-blancs- estan subordinats, explotats i violentats.

Quan parlem de racisme, parlem d’una violència estructural que s’ha legitimat amb processos com (per exemple) l’esclavitud.Aquestes violències, aquest racisme estructural, és vigent avui dia en tots els àmbits de la societat actual, i per això hem de parlar del passat esclavista, de colonització, neocolonització, extractivisme als països del sud global, necripolitica, cies, racisme institucional i policial.

Així doncs, no deixarem de parlar i profunditzar sobre la participació en la colonització de Catalunya, de senyalar que gran part de la riquesa d’aquest país és gràcies a l’explotació de cossos negres, que el blackface a les cavalcades és racisme, que els gegants negres són racistes.

Malgrat una gran part de la societat es negui a afrontar aquestes realitats.

Volem assenyalar també, que quan aquestes anàlisis les fan persones blanques en qualitat ‘d’expertes’, les reaccions són molt menys bel·ligerants. Però què passa quan les anàlisis les fa una dona negra amb rellevància pública?

Doncs que és l’objectiu d’una onada d’assetjament racista i masclista.Tot el suport a la companya Basha. Si toquen a una, ens toquen a totes.

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

CartelEventoCrowdSOS
Entradas_MEDIDASWEB
photo_2024-04-24_13-32-18