Barcelona, 21 de març de 2022- Sos Racisme Catalunya ha presentat aquest dilluns en roda de premsa el seu informe anual INVisibles, L’estat del racisme a Catalunya”, un document que té com a objectiu contribuir a la visibilitat del racisme a través de la denúncia pública. Es tracta de la 13ª edició d’aquesta anàlisi que s’elabora de manera independent a partir dels casos i les dades recollides pel Servei d’Atenció i Denúncia de l’entitat.
Com a novetat, enguany el Servei d’Atenció i Denúncia (SAiD) que compleix 30 anys, a part dels articles i dels 365 dies del SAiD, també llança una infografia interactiva amb totes les dades recollides. Per altra banda, l’entitat posa a disposició un annex on es podran consultar de manera més extensa els àmbits on identifica que es manifesta el racisme.
L’informe ha estat presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya per la Coordinadora de Comunicació de SOS Racisme, Larissa Saud; i per la Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD, Paula Rossi. Saud ha explicat que aquesta ‘anàlisi se centra en tres problemàtiques: “El primer article proposa una reflexió sobre com es manifesta el racisme estructural i institucional en un poder tan complex i important com el sistema judicial”.
Segons ha assegurat Saud, al llarg d’aquests 30 anys, el SAiD ha constatat que a l’hora de denunciar delictes amb motivació racista davant els jutjats, la condició de persona migrada i/o de racialització no hegemònica té un pes rellevant i un tracte discriminatori en les decisions judicials”.
Respecte al segon article, es tracta d’una radiografia sobre la recollida de dades per al control i la vigilància massiva que analitza com la ciberseguretat afecta la vida quotidiana de les persones de racialització no hegemònica, com la hipervigilància de fronteres o la perfilació racial.
El tercer article aborda la problemàtica entorn de l’ús del concepte “interculturalitat”. “Perquè, amb el gran avanç de la lluita antiracista, moltes institucions i administracions públiques utilitzen subterfugis com ara “interculturalitat” i “diversitat” per a no parlar de racisme”. “Això d’alguna manera perpetua el racisme i evita posar la mirada on és el problema”, ha afegit la Coordinadora de Comunicació de l’entitat.
648 persones ateses durant 2021
Quan el total de casos atesos pel SAiD, Rossi ha explicat que el SAiD aquest any ha atès un total de 648 persones. “Destaquem que 174 d’aquestes persones són casos d’anys anteriors encara pendents. Aquest número mostra la lentitut i la brurocràcia de l’Administració. Són temps que dificulten la reparació i de restitució dels drets, no sçon els temps de les víctimes i dificulten o cancelen la restitució, a més generen una revictimització de les persones”.
D’aquestes, 474 s’adrecen per primera vegada a SOS Racisme: “Les hem acompanyat en la seva denúncia, els hem donat informació i assessorament o, després de la primera orientació, les hem derivat a altres serveis especialitzats, en funció de cada necessitat”. Dins d’aquestes 474 demandes noves, 334 d’aquestes situacions han estat identificades com a constitutives de racisme, de les quals, 125 han estat denunciades i, per tant, assumides com a casos nous el 2021. Als casos nous s’hi d’afegeixen els 174 casos que corresponen a anys anteriors i que encara estan en gestió o en procés, pendents de resolució.
A més, Rossi ha destacat que del total de les situacions de racisme identificades, en 209 no s’ha pogut continuar amb la denúncia. Els motius són diversos: les persones han desistit del procés, no es va poder trobar la persona agredida, o no s’acaba de concretar una entrevista o la persona viu fora del territori.
Per altra banda, a l’informe consta la indentificació per part de SOS Racisme de 334 situacions noves de racisme durant 2021. “Això suposa un ‘increment extraordinari respecte de l’any anterior, que quasi ha duplicat el nombre de situacions de racisme identificades ( de 182 l’any 2020 a 334 el 2021), ha remarcat Rossi.
Motius de denúncia
La Tècnica d’intervenció psicosocial del SAiD ha afegit al respecte que s’han identificat tres motius principals de denúncia: “La reparació del dany patit i restitució del dret vulnerat; la motivació col·lectiva de transformació social i així evitar que es torni a repetir, i denuncies arriben a nosaltres quan la situació ja és insostenible.”
A més, Rossi ha assegurat que el 50% detots els casos de racisme assumits responen a agressions entre particulars i agressions de cossos de seguretat de l’Estat. “Aquí destaquem la perfilació racial com a porta d’entrada d’altres agressions”.
Els sistemes de mediació de l’àmbit públic no incorpora el racisme com a eix de treball sinó que l’aborda des del conflicte cultural. Es desprèn la falta de voluntat política així com d’inacció de l’Administració.
Entre particulars
La primera tipologia en nombre de casos i que coincideix amb les situacions de racisme són les discriminacions que es donen en l’àmbit d’entre particulars. Rossi ha explicat que corresponen al 30% dels casos assumits al llarg d’aquest any. Així, s’han identificat un total de 83 situacions, de les quals se n’han assumit com a cas 37, i 46 no han pogut ser tramitades.
“És preocupant la consolidació en l’increment dels casos entre particulars – ha assegurat la Tècnica de SoS Racisme-. Són situacions que es donen en el dia a dia de les persones, en espais íntims com la llar i de relació i trobada i que, per tant, evidencien un deteriorament important de la convivència”. “També és rellevant fer referència al context social i polític que, des de fa més d’una dècada a molts països europeus, i més recentment a l’Estat espanyol, la legitimació del discurs polític discriminatori, racista, masclista està produint cada cop més crispació i tensions fomentant el discurs de l’odi i, per tant, les agressions amb aquesta motivació”.
Cossos de seguretat pública
La segona tipologia en nombre de casos nous assumits és la que correspon a discriminacions per part de cossos de seguretat pública amb un percentatge del 20% respecte al nombre total de casos nous. “En aquesta tipologia ens descobrim amb 25 casos assumits i 37 que no s’han pogut denunciar, que sumen un total de 62 situacions de racisme identificades al nostre servei, i que suposen un increment respecte a l’any anterior (el 2020 van ser 41 situacions de racisme i 19 casos nous assumits)“, ha explicat Rossi.
Augment de la vulneració de l’accés a drets socials
Per altra banda, en la tipologia de drets socials s’ha destacat un gran augment de vulneració de drets socials. Enguany ens trobem que aquesta vulneració ha augmentat de 22 a 57 de casos. No obstant això un 50% d’aquestes situacions no han pogut ser denunciades. Una vegada més destaquem la inacció i en molts casos l’acció directa en la denegació d’accés a drets socials per part de l’Administració. Així, segons ha explicat Rossi, SOS Racisme s’ha trobat durant 2021 amb que aquesta vulneració ha augmentat de 22 a 57 de casos. “No obstant això un 50% d’aquestes situacions no han pogut ser denunciades. Una vegada més destaquem la inacció i en molts casos l’acció directa en la denegació d’accés a drets socials per part de l’Administració”.
Com a conclusió, de l’informe d’enguany l’entitat n’extreu tres resultats importants que indiquen l’ámbit de treball o incidència:
- Es dona un increment important de les demandes que es contemplen com a situacions de racisme així com en el nombre de casos nous de racisme assumits
- De les noves demandes de 2021, 70% van resultar en situacions de racisme.
- Augment considerable en Discriminació en l’Accés a Drets Socials
Descarregueu aquí el dossier de premsa.
Descarregueu aquí l’informe anual.
