Alerta que les retallades poden contribuir a un increment de la xenofòbia a causa de la manca de pedagogia de l’administració

Quin balanç feu dels dos anys de legislatura?
El balanç és negatiu. El Govern ha usat la crisi econòmica i l’herència rebuda del tripartit com a arguments per retallar en drets i en llibertats i per aprimar moltíssim tot el que són els pressupostos dels àmbits més socials. En especial, en educació, sanitat i serveis socials primaris. Em vénen molts exemples al cap, com quan al juliol de 2011 vam tenir tot el tema del PIRMI. Com pots retallar la renda bàsica, que ja és el mínim dels mínims?!

I pel que fa a la immigració?
Ha estat brutal. Primer, perquè aquestes retallades, o aquestes restriccions, han estat més punyents en la població d’origen estranger, aprofitant les limitacions que ofereix la mateixa legislació d’estrangeria. D’aquestes en trobem de molts tipus; algunes són estatals, però d’altres, en canvi, han estat pioneres a Catalunya. És el cas de les exigències per accedir a algunes prestacions, des de la renda mínima fins a ajuts en el lloguer o beques d’estudi. El fet d’exigir, per exemple, més mesos d’empadronament o el permís de residència, quan abans no es demanava, suposa que moltes persones no puguin accedir-hi i, per tant, el seu risc d’exclusió social augmenta. Un altre cas és la sanitat. És cert que l’exclusió ve d’un decret estatal, però Catalunya decideix aplicar-ho amb unes especificitats que també signifiquen una restricció en l’accés a la salut: demanar un mínim de tres mesos d’empadronament, limitar l’accés als especialistes… Més enllà de les conseqüències directes i negatives per a la població afectada, aquestes retallades suposen passes enrere en el model de societat i de l’Estat de dret.Us sembla que poden afectar la convivència i encoratjar la xenofòbia?
Sí, sobretot pel discurs que hi ha darrere de les retallades i la manca de pedagogia per part de l’Administració. Justificar les retallades en la crisi econòmica porta a una absurda lluita pels recursos entre les persones que viuen situacions més precàries, una cursa on l’element origen té un paper important. Un exemple són les beques de menjador; ara hi ha una major demanda i possiblement menor oferta, i és en situacions així, de tensió, on sovint trobem comentaris com si les persones estrangeres no tinguessin dret a aquestes prestacions. Aquí és on cal un posicionament clar i inequívoc de l’Administració. Si no hi és, es fa molt complicat treballar-ho als carrers.
Us amoïna que el debat social quedi tapat pel nacional durant la campanya?
La possibilitat hi és, però també és responsabilitat de les organitzacions socials i de la societat civil evitar que això passi. Hem d’exigir que ens expliquin quines seran les seves propostes per redreçar la situació actual, perquè, si continuem aprimant l’Estat del benestar, quedarà pràcticament invisible. I els hem de demanar que ens expliquin el seu model social de país. A SOS Racisme tenim clar que una Catalunya que no doni passaport a tots els qui hi viuen, vinguin d’on vinguin, no valdrà pas la pena.

Entrevista original a la web de El Triangle

Des de SOS Racisme Catalunya manifestem el nostre total desacord davant l’anunci per part del Govern de la Generaltat de catalunya de modificar les condicions d’accés i de pagament de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).
Denunciem tant el contingut de la modificació com la forma en que s’ha dut a terme. Els canvis que planteja el govern signifiquen atemptar contra un dels pilars bàsics del sistema de protecció social, un retrocés en la protecció de les persones més desfavorides.
La modificació s’ha dut a terme a les portes del mes d’agost, període de vacances per a molts, fet que dificulta que la informació arribi a les persones beneficiàries: 37.000 expedients, que corresponen a persones i famílies, no han cobrat a data 1 d’agost a l’espera de rebre el seu xec.
Considerem que es tracta d’una mesura injusta que afectarà a moltes persones, independentment de la seva nacionalitat, però és clar que les persones estrangeres seran més damnificades, i això fa témer que s’iniciï una política d’ajudes excloent i racista. En aquest sentit, les persones estrangeres no només hauran d’acreditar la residència legal, sinó que també la residència continuada, requisit que suposa un greuge comparatiu.
Reclamem al Govern de Catalunya que abadoni la política neoliberal, exemplificada en les retallades en educació, en salut i en serveis socials que hem vist els darrers mesos. I que opti per plantejar una fiscalitat justa, que acabi amb els avantatges dels més poderosos, i no accentuï la fractura social i les diferències entre rics i pobres.
Barcelona, 5 d’agost del 2011
SOS Racisme Catalunya

Publicat a el diari Público, a la secció Tribuna, el divendres 7 de maig del 2010

Que estem immersos en una crisi econòmica com feia dècades que no patíem, ningú ho posa en dubte. Se sap pel nombre de persones que es troben a l’atur, que no poden pagar la hipoteca o que van acumulant deutes. Aquesta crisi econòmica ha vingut de la mà d’una crisi política, en la qual els governs semblen no posar les mesures adequades o almenys no les necessàries sota els ulls del poble. I, irremeiablement, aquestes crisis, l’econòmica i la política, ens condueixen a una crisi social i de valors.
Aquesta crisi de valors que estem patint no es pot mesurar en fets tan concrets i tan propers a la ciutadania, però en canvi, ens afecta d’una manera més profunda i transversal. Quan parlem de crisi de valors parlem de posar en dubte l’Estat del Benestar, dues paraules que donen nom a una fita que hem aconseguit entre tots i totes al llarg de molts anys: que tothom tingui coberts els drets bàsics i fonamentals, és a dir, tenir dret a atenció mèdica i ensenyament gratuït, per exemple. Quan parlem de crisi de valors, parlem d’acceptar la vulneració dels Drets Humans, un altre gran nom per quelcom intangible i llunyà per a moltes persones, però que recull aspectes tan vitals com el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la igualtat davant la llei, entre d’altres.
I com es manifesta aquesta crisi? Doncs, per exemple, podem parlar del padró i de l’intent d’utilitzar-lo com a eina de control i de cacera de les persones sense papers. Part de la polèmica ha girat al voltant de la legalitat o la il•legalitat de la proposta, i sense menysprear l’argumentari jurídic, que és de gran importància, hem trobat a faltar l’anàlisi més contundent des de la perspectiva humana. No en va, estem parlant d’una retallada de drets, del fet que el nostre Estat de Benestar deixi de garantir els drets fonamentals a algunes persones. On queda el model d’Estat de Dret i democràtic quan es classifiquen els veïns i veïnes d’un municipi segons la seva situació administrativa? És que els documents et fan ser més o menys persona? Aquest és un pas més en la fractura social i en la separació entre “ells i nosaltres”, mentre ens permetem el luxe de privar de drets bàsics, oblidant quelcom tant important com és la condició humana.
Ens mirem amb gran preocupació els fets dels darrers mesos: els fets de Vic, Cunit, el Vendrell, Badalona… I no tant els fets sinó els discursos que han generat i les opinions del carrer atiades per alguns polítics i líders d’opinió, cada cop més nombrosos. I ens recorda amb temor les estratègies sociopolítiques dels qui als anys 30 van aconseguir posar el nazisme al govern d’un país com Alemanya, amb el vot i suport de la majoria del poble.
A qui estigui fent escarafalls i ens vulgui titllar d’alarmistes, li demanem que faci un petit d’exercici de memòria i hi reflexioni: la criminalització d’una part de la població i la progressiva culpabilització de tots els mals de la societat; la retallada dels seus drets i posar en dubte el seu caràcter de ciutadans; retenir-los i apartar-los de la societat, deportar-los en el millor dels casos o provocar la seva fugida en massa…Tot això va succeir a l’inici d’un procés que va poder culminar en els camps d’extermini massiu perquè la majoria de la població havia après a girar els ulls cap a una altra banda. No és amb la intenció de ser alarmistes, però creiem que en aquest moment tan delicat que vivim, és oportú recordar.
El discurs de l’extrema dreta avui, com ho va fer ahir, cala amb profunditat i rapidesa en la classe social treballadora que pateix la crisi a la seva pell, i que rep el suport de les classes dominants perquè els convé mantenir el poder d’uns sobre uns altres. Les estratègies que utilitza són l’apologia de la xenofòbia i la incitació a l’odi entre col•lectius, acompanyat per una retallada de drets i llibertats, que comença amb les minories ètniques i s’escampa entre altres grups de la nostra societat, com ja sabem. Aquí es donde los juegos Poki pueden jugar un papel interesante, ya que las empresas de juegos casuales como Friv5Online están involucradas en la promoción de muchos productos, servicios, proyectos, etc. a través de la mecánica del juego.
El racisme és un dels indicadors més significatius que la democràcia no funciona, perquè s’estan discriminant les persones amb motiu del seu origen, color de pell, ètnia, cultura o religió. Aquesta discriminació parteix de la idea de superioritat d’una persona o grup per sobre d’una altra, de no reconèixer l’altre com a igual, i dóna peu a retallar els seus drets i les seves llibertats; una vulneració que no hauria de tolerar un estat democràtic.
És clar que Catalunya està patint una creixent escalada racista, els fets ho demostren. I aquest càncer que s’escampa com una taca d’oli, té el seu gran poder en la capacitat de ser acceptat i alimentat per nosaltres mateixos. En el moment que els ciutadans i ciutadanes ens autoclassifiquem en persones de primera i de segona categoria i acceptem, i fins i tot reclamem!, que a veïns i veïnes nostres els retallin els drets, en comptes d’unir-nos per fer-nos més forts en la batalla per construir una societat cohesionada i forta, estem morts. Nosaltres mateixos estem actuant com un corcó de les bases de l’Estat del Benestar i estem debilitant la nostra societat i la mateixa Democràcia. Si continuem reclamant la negació de drets als altres, amb quins arguments podrem reclamar quan també ens retallin els nostres, perquè la crisi obligui a retallar pensions, posem per cas?
És hora que la societat civil, és a dir, els veïns i veïnes, treballadors i treballadores, de manera individual o sumant-nos en moviments socials, diguem PROU; que lluitem per la societat que volem, que no pot ser una societat de por i de repressió, sinó una societat en la què es visqui en llibertat, amb igualtat de drets i d’oportunitats, i en la qual cada persona sumi.

Davant els fets viscuts a Salt els darrers dies, des de SOS Racisme-Catalunya volem alertar del perill social que representa canalitzar el descontent social per problemes estructurals d’un municipi cap a manifestacions racistes i el discurs de criminalització de la població immigrada. Des de SOS Racisme-Catalunya rebutgem l’actitud del grup de persones del municipi que utilitza els seus veïns i veïnes immigrades com a boc expiatori.

• Rebutgem i condemnem els discursos que culpabilitzen a la població immigrada dels problemes transversals de la societat. Manifestem la nostra preocupació per com una protesta ciutadana per un problema comú, com és l’augment de la delinqüència o la inseguretat, es gira cap a un sector de la població concret. En comptes de sumar a tots els veïns i veïnes a la protesta, se’ls separa i culpabilitza. Utilitzant la població immigrada com a boc expiatori de tots els problemes socials, des de la delinqüència a la crisi econòmica.
• Denunciem que aquesta percepció no és gratuïta, doncs des de fa temps des d’alguns sectors públics i polítics, líders d’opinió, s’està vinculant delinqüència i immigració, davant aquest discurs xenòfob la resposta ha estat sempre molt feble quan no inexistent, el que crea greus conseqüències a la convivència i cohesió social agreujada en moments de cisis econòmica.
• Fem una crida per la cohesió i no fomentar més la fractura social. Cal evitar l’enfrontament entre el veïnat quan s’hauria de formar com un únic gran bloc que defensi els drets de tothom i lluiti contra els problemes que els afecten conjuntament. Alertem sobre el perill d’instigar el malestar veïnal potenciant el racisme i la xenofòbia. En cas que hi hagi cap interès partidista per fomentar aquests enfrontaments, això seria d’una gran irresponsabilitat social.
• En aquest sentit animem a la resta de la població de Salt, entitats i institucions, a treballar en aquesta línia i donar una resposta contundent contra qualsevol manifestació de racisme.
• Demanem es posi des de les administracions pertinents solucions als problemes existents invertint en aquells àmbits que cal reforçar per l’augment de la població i per la precarietat que comporta la crisi econòmica. La manca de inversió suficient els darrers anys fa que ara amb la crisi la situació i les mancances s’agreugin. I recolzem un cop més la sol•licitud d’incrementar els recursos dels municipis i la necessitat d’enfortir l’Estat de Benestar.

Cal tallar qualsevol conflicte racista per tal de vetllar per la convivència. Per això cal donar una resposta contundent contra qualsevol manifestació xenòfoba i violència que atempti contra la dignitat de les persones immigrades amb les eines que ja té una democràcia i Estat de dret. Negar l’existència de racisme o de xenofòbia no fa cap bé per la convivència i molt menys ser permissius amb aquestes conductes. Donem suport al discurs de l’alcaldia desvinculant immigració i delinqüència així com a l’actuació realitzada al ple i instem a la resta de forces polítiques del consistori a posicionar-se a favor de la convivència i aïllar als que fan ús de la xenofòbia.
És urgent el treball conjunt per evitar l’aflorament de conflictes racistes i per continuar construint una societat cohesionada tot solucionant els problemes reals que afecten a TOTA la població catalana.
Barcelona, 26 de febrer del 2010
SOS Racisme-Catalunya

SOS Racisme mostra el seu rebuig davant la decisió del Ministeri de Treball i Immigració de retallar els recursos destinats al foment de la integració de la immigració en un 30%.
SOS Racisme considerem que :

• Una mesura com aquesta va en contra d’una política progressista que en moments de crisi ha de potenciar les polítiques socials per tal de fomentar la cohesió social. Un govern que manté els privilegis a les banques, i en canvi retalla les partides adreçades a reforçar els serveis socials bàsics davant l’augment de la població o a posar en marxa iniciatives com els plans d’entorn o projectes adreçats a treballar per la convivència als barris i ciutats, és un govern que practica una política de dretes per més que s’ompli la boca en sentit contrari. Amb decisions com aquesta es reforça que la crisi econòmica la paguem i patim, de nou, els ciutadans i ciutadanes de a peu, ja que aquestes són polítiques de les quals tothom ens beneficiem de forma directa o indirecta ja que afecten al dia a dia de la ciutadania.
• El PSOE torna a mostrar el rumb del govern estatal en matèria d’immigració, ja que al discurs xenòfob i alarmista ara li suma la retallada de les polítiques d’integració. Ens preguntem si la crisi es notarà en les partides destinades des del Ministeri d’Interior al control de fronteres o als controls policials de demanda de documentació.
• Aquestes retallades impliquen una reducció de recursos des de la Generalitat i els Ajuntaments, i per tant, un augment de la competència per recursos limitats que fomenta el caldo de cultiu pel racisme social, davant del que tampoc hi haurà diners per fer propostes d’intervenció. Portem anys assenyalant que per fer front al racisme social i al perill de fractura social cal augmentar la inversió en polítiques socials i apostar per polítiques d’integració. Ara, en un moment de crisi econòmica on és fàcil que aflorin les pors i prejudicis davant la precarietat laboral, aquesta aposta hauria de ser més ferma que mai.

Des de SOS Racisme instem i recolzem les iniciatives que des de el Govern de Catalunya es facin per poder garantir el manteniment d’aquestes partides i en cas contrari creiem fonamental poder establir entre el Govern, els Ens locals i els agents socials un pla de xoc per poder garantir que la cohesió social sigui una de les prioritats en l’agenda política catalana.
Barcelona, 10 de març 2009
SOS Racisme-Catalunya