Enguany celebrem el trenta-unè aniversari de SOS Racisme Catalunya i hem considerat que és un bon moment per aturar-nos a pensar què han significat aquests 31 anys de lluita contra el racisme i la xenofòbia. L’any 1989 un grup de persones va decidir constituir aquesta associació de defensa dels drets humans, especialitzada en vulneracions per motivació racista i xenòfoba. Com que en aquell moment SOS Racisme a França gaudia d’un bon prestigi, els vam demanar permís per utilitzar tant el nom com la mà que ens identifica, però no hi tenim cap vincle orgànic ni cap relació: amb els anys vam veure que els nostres plantejaments polítics i la manera de treballar eren molt diferents. La lluita antiracista en aquell moment era pràcticament inexistent, però l’any 1992 es va produir l’assassinat de Lucrecia Pérez -una dona negra d’origen dominicà- a Madrid i el país va reaccionar:

…a Catalunya va tenir lloc una manifestació de rebuig, convocada per SOS Racisme el dia 30 de novembre, amb el lema “feixisme, mai més” que va aplegar al voltant de 100.000 persones. A la resta de l’Estat també van tenir lloc manifestacions importants de rebuig al racisme i a la xenofòbia. Aquesta reacció de la ciutadania va representar un punt d’inflexió per a l’associació, que començà a ser considerada com a un referent en la lluita antiracista.

Per aquelles dates, una de les principals inquietuds era fer palesa la diversitat d’orígens de les persones que vivien a Catalunya, moltes de les quals havien fet un procés migratori recent i trobaven greus dificultats per poder desenvolupar una vida plena en el seu nou destí. La falta de recursos i, sobretot, la por “al diferent” d’una bona part de la societat mal anomenada d’acollida, va fer encendre moltes alarmes: calia treballar de valent per conjurar el perill de fractura de la societat en dos blocs irreconciliables, els catalans “de tota la vida” i els “nouvinguts”.
Una de les primeres prioritats que es va plantejar SOS Racisme, en aquells moments que l’arribada de persones d’altres continents encara es veia com una novetat, va ser mostrar la diversitat de la societat catalana, insistint en el fet que, vinguin d’on vinguin, totes les persones que convivim en aquest país hem de col·laborar en la construcció d’una societat més justa i més igualitària, i per això és imprescindible erradicar-ne el racisme. Amb aquesta premissa, l’any 1993 va tenir lloc la primera Festa de la Diversitat, un espai ludicocultural on s’organitzaven debats antiracistes, on es podia escoltar música d’orígens diversos i tastar especialitats culinàries d’arreu del món.
Però després d’onze anys, la situació politicosocial al nostre país havia canviat molt i, per tant, les nostres prioritats havien de canviar: ara ja no es tractava de fer visible la diversitat, sinó de treballar contra la discriminació i l’exclusió d’una part de la població percebuda com a estrangera, encara que portés molts anys aquí o, fins i tot, encara que hi hagués nascut. Ara, la prioritat era visibilitzar les vulneracions de drets per causa de racisme i xenofòbia, denunciar-les i restituir aquests drets, en la mesura dels possibles, a aquelles persones que els havien vist vulnerats. Una eina imprescindible per tirar endavant aquesta tasca ha estat l’OID, l’Oficina d’Informació i Denúncia, que va ser creada l’any 1992. Aquest servei ha anat evolucionant, a mesura que ho feia l’associació i s’ha convertit en el SAID (Servei d’Atenció i Denúncia), que intenta donar un suport integral a les persones que han vist vulnerats els seus drets (informació, assessorament, acompanyament, suport psicològic, representació legal) i que ja ha atès més de 10000 persones des del seu inici; es tracta d’un servei completament gratuït que, a més d’atendre persones individualment, també serveix a l’associació per estudiar el racisme a partir dels testimonis, per saber com evoluciona i com es manifesta en cada moment.

Les dades que va recollint el SAID al llarg de l’any són la base de la nostra publicació anual, InVisibles, l’estat del racisme a Catalunya, que editem des de l’any 2009, en col·laboració amb Pol·len Edicions. Aquestes mateixes dades també es reprodueixen a l’informe anual estatal de la Federació d’Entitats de SOS Racisme que es publica des del 1995. A més, algunes de les experiències viscudes per les persones que s’acosten al SAID són narrades als Relats reals, que publiquem gràcies a la col·laboració amb la Directa cada mes.

Al llarg de tots aquests anys hem tirat endavant moltes campanyes, algunes en col·laboració amb altres entitats: la campanya pel dret a vot vinculat a la residència i no pas a la nacionalitat, que vam iniciar l’any 2007; la campanya contra els CIE i pel tancament del de la Zona Franca de Barcelona, sota el paraigua de la Plataforma Tancarem el CIE; la denúncia de propostes racistes i xenòfobes en programes electorals (No votis racisme); la denúncia constant de les identificacions per perfil ètnic (L’aparença no és motiu)… Prioritzem el treball en xarxa i per això, a més de col·laborar amb diferents entitats per tirar endavant els nostres objectius i d’apropar-nos als col·lectius més afectats pel racisme, com ara el Sindicat de Manters, també formem part de la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global (La Fede), de la Federació d’Asociacions de SOS Racisme de l’Estat espanyol i d’altres organismes internacionals, com ara Migreurop.

El nostre compromís amb l’antiracisme ens ha portat a voler aprendre constantment, a no tenir por d’assenyalar els nostres propis errors i a fer l’esforç constant de revisar-nos, tant des de l’equip humà que conforma l’entitat com en les línies de treball i lluita que hem dut a terme tots aquests anys. Aquest inconformisme, l’objectiu de poder ser una eina útil en l’antiracisme i l’autorevisió constant han comportat canvis profunds, tant en l’àmbit intern de l’entitat, amb la incorporació de persones racialitzades, com en l’articulació del nostre discurs.

Especialment els últims anys, hem apostat per fer realment efectiu un model organitzatiu que, de fet, ja estàvem treballant des de fa temps. Un model més horitzontal, on la figura de la direcció desapareix i es crea un grup de coordinació de quatre persones, responsables de les diferents àrees de l’entitat. Aquest esforç de coherència interna no és fàcil, ens haurem d’anar ajustant als canvis, però a la llarga és l’únic camí que per a nosaltres té sentit.
Per altra banda, creiem important l’enfortiment d’un Consell, format per persones especialitzades en diverses temàtiques, activistes, amb majoria de membres racialitzats i persones compromeses amb la defensa dels drets i la lluita antiracista. Aquest consell, amb la seva diversitat de sabers, no només enforteix i pluralitza els nostres coneixements, sinó que ens permet debatre, aprendre i créixer com a entitat i també com a persones.
Tot i la situació d’alarma sanitària actual i sobretot perquè en èpoques de crisi no podem oblidar que són els col·lectius més vulnerabilitzats qui en pateixen les pitjors conseqüències, recordem que el confinament, la seguretat i la salut afecten de manera desigual a les persones, ja que els privilegis no han desaparegut. Els episodis de violència i marginació viscuts arran del COVID-19, en forma de sinofòbia i antigitanisme, no són més que mostres del racisme estructural i profund existent molt abans de la pandèmia. És per això que no volem deixar escapar cap oportunitat per reivindicar la nostra lluita i per seguir denunciant que si encara estem aquí és perquè queda massa feina a fer, que encara existeixen massa vulneracions de drets, que el racisme encara no forma part de les prioritats de les agendes polítiques, que encara segueix sense ser visible per a la societat majoritària, i encara menys en aquest panorama de confusió, desinformació i paranoia generalitzades.
 

La entrada Trenta-un anys de lluita per la igualtat de drets se publicó primero en SOS Racisme.

Amb els resultats electorals al davant, podem dir que el fet que els tres partits de dreta i extrema dreta espanyola (PP- 66 escons, C’s – 57 i V0X – 24) no sumin prou escons per poder formar govern és una notícia tranquil·litzadora, tot i que la irrupció d’un partit antidrets com V0X ens inquieta enormement: hem vist com a Europa, malgrat que no formin part d’alguns governs, aquests partits són capaços de condicionar les agendes.

*Font: Diari Ara

Encara està per veure amb qui voldrà pactar el partit més votat, el PSOE (123 escons), i si el resultat d’aquests pactes conduirà a transformacions profundes de les polítiques i lleis racistes o a la perllongació del racisme d’estat. Prenent en consideració la trajectòria del partit i la tebior de les propostes del seu programa, tot apunta que res no canviarà: es continuarà imposant la Llei d’Estrangeria, continuaran les obres de construcció de nous CIE, es mantindran sota mínims els recursos per a salvament marítim. Es continuarà criminalitzant, en definitiva, el dret a la lliure circulació de les persones i el dret a vot continuarà vinculat a la nacionalitat, privant així entre un 10 i un 15% de la població del dret a decidir. Perquè això no passi, és clau que els partits que estan en condicions de poder donar suport a un govern encapçalat pel PSOE (Podem – 42 i ERC-15, entre d’altres) no s’oblidin dels seus programes electorals i li exigeixin que desenvolupi una política amb els drets de totes al centre.
 

Quines frases incendiàries racistes hem sentit durant la campanya?

En aquesta contesa electoral la situació de Catalunya ha fornit prou material als partits de dreta i d’extrema dreta per atiar el vot de la por. Així doncs, les aparicions de missatges racistes i xenòfobs han estat molt menors que en d’altres ocasions, tot i que n’hi hagut, certament, i alguns de molt greus.
El cap de llista de V0X proposava despenalitzar la incitació a l’odi i perseguir aquelles persones que ajudin els immigrants irregulars (al programa El gato al agua); també es manifestava en contra de la ”invasió islamista” que vol “imposar la sharia”. Per reforçar aquest “perill d’invasió” s’ha remuntat a Isabel la Catòlica i fins i tot a Covadonga. També manifestava que obrir les fronteres és suïcida i que “a qui truqui a la porta de casa nostra cal preguntar-li a què ve”. I, per descomptat, no han faltat mentides sobre les “52.000 persones que utilitzen il·legalment la sanitat pública” i que haurien de ser expulsades.
El col·lapse que pateix aquest servei bàsic, per culpa de les retallades imposades per l’anterior govern, és atribuït per Pablo Casado, candidat del PP, a l’accés a la sanitat dels immigrants “sense papers”. Tampoc no té cap mena de vergonya a l’hora d’inflar desmesuradament la xifra d’arribades irregulars durant els últims anys ( tal com alertava eldiario.es) i parla de l’efecte crida que tenen intervencions humanitàries, com el rescat del vaixell Aquarius (així ho recollia Público).
Després del recompte electoral, el líder de V0X (24 escons) va sortir a analitzar els resultats, deixant ben clar el seu posicionament respecte al dret a la lliure circulació: “24 diputados  dirán que nuestras fronteras tienen que ser defendidas de la inmigración ilegal, quien entre ilegalmente en nuestra casa tendrá que ser expulsado” (VIDEO, minut 11:45).

Res no ens fa dubtar que la presència de l’extrema dreta al Congrés normalitzarà els discursos d’odi racistes i sexistes, malgrat que no són nous ni exclusius d’aquesta ideologia.

El debat sobre racisme i immigració, fora del focus. Quines implicacions té silenciar-lo?

El fet que durant la campanya electoral s’hagi parlat poc d’immigració no ens ha de fer pensar que els partits polítics hagin fet cas de les recomanacions del moviment antiracista en campanyes anteriors i que no quedi feina per fer en la matèria, al contrari!

L’absència,  en els discursos polítics i programes electorals, d’un plantejament seriós sobre la immigració, des d’una perspectiva de drets, així com de qualsevol referència a la discriminació que pateixen les persones racialitzades a l’Estat, mostra un cop més que es tracta de temes deliberadament  invisibilitzats i que queden lluny de ser prioritaris.

A Catalunya i Espanya ja fa molt temps que les institucions tracten de forma diferent les persones en funció dels seus orígens, garantint espais de dret per a unes i imposant espais de no-dret per a les altres. Aquesta discriminació institucional fomenta el racisme i la xenofòbia socials, que són alimentats per partits de  dreta i d’extrema dreta per tal d’apartar el focus de les causes reals dels problemes que viu la societat. Els partits democràtics haurien d’encarar aquest fet amb valentia i amb propostes clares i desacomplexades que frenin en sec el cercle viciós del racisme. I això no passa precisament per fer un tractament utilitarista de la immigració, obrint i tancant la porta en funció del mercat de treball, o regulant-ne els fluxos en funció del pagament de les pensions, com proposa per exemple Ciutadans.
L’arribada de persones migrants està directament relacionada amb les polítiques neocolonials dels països rics i, com que aquestes no sembla que hagin de canviar aviat, no podem seguir esquivant les vulneracions de drets a veure si desapareixen soles. Cal parlar de fluxos migratoris i de tendències demogràfiques i cal tenir-les en compte a l’hora de pensar en pressupostos, per tal de preveure la cobertura de les necessitats de totes les persones que viuen aquí, sigui quin sigui el seu origen i la seva situació administrativa. Quan es parla d’economia, de salut, d’educació inclusiva, d’habitatge… s’ha de tenir sempre en ment la totalitat de la població que viu aquí. I també, per descomptat, quan es parla de drets polítics i socials. Només quan totes les persones siguin tractades de la mateixa manera i se’ls reconeguin els mateixos drets, podrem dir que estem avançant en el camí de l’eradicació del racisme i cap a la democràcia real.

Un cop més, els resultats són per a tothom, però el dret a decidir-los no.

El més greu de tot plegat és que les persones que pateixen directament les conseqüències d’aquest estat racista no poden expressar lliurement la seva opinió a les urnes, perquè se les priva del dret a vot. Això només s’aconseguirà canviar amb el reconeixement del dret a vot vinculat a la residència i no pas a la nacionalitat.

*Per a més informació, llegeix el manifest de la plataforma VotxTothom

En definitiva, la població que no està sotmesa al control policial, a la restricció de drets, a la prohibició dels permisos de treball o al qüestionament dels serveis socials i de totes les altres institucions de l’estat, en sap molt poc sobre racisme. A sobre, sovint quan algú proposa a les persones no racialitzades de revisar els privilegis que tenen, la resposta és “a la defensiva” i denota escassa disposició a analitzar la posició de poder (de privilegi o opressió) que cadascú de nosaltres ocupa a la societat. Un procés, aquest, indispensable per a poder participar a la lluita antiracista.
No podem acceptar que el racisme sigui a la cua dels interessos de la majoria de partits i de les persones que no el pateixen. No podem acceptar que els drets humans siguin unes boniques paraules que s’afegeixen en alguns programes electorals per quedar bé.

La igualtat de drets i oportunitats hauria de ser la base sobre la qual pivotessin totes les polítiques dels partits i el funcionament de les institucions. Només així, potser, aconseguirem anar avançant cap a una societat més justa i més solidària.

La entrada La vida després de les eleccions del #28A. Tot segueix igual? se publicó primero en SOS Racisme.

• Descarrega’t el programa de la jornada (pdf) i el targetó de difusió: targetó (pdf)
• Inscripcions: omple el formulari que trobaràs en aquesta web.

 
[PROGRAMA DE LA JORNADA]
 
9h a 9:15h Lliurament de documentació i registre de participants
9:15h a 9:35h Acte d’obertura

• Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya
• Elvira Méndez, Directora General de l’Associació Salut i Família

9:35h a 10:00h Ponència. Què entenem per Drets Humans?
Sr. David Bondia, Professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions
Internacionals. Universitat de Barcelona.
10:00h a 11:30 Taula Rodona: Formes de discriminació i defensa de drets. Sanitat, pública i universal?

• Concha Par, Advocada Programa “Brúixola” de l’Associació Salut i Família.
• Iko, Membre de Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya.
• Francisco Collazos, Programa Psiquiatria Transcultural. Hospital Universitari Vall
  d’Hebron.

11:30h a 12:00h Pausa – cafè
12:00h a 13:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i defensa de drets. La qüestió de l’habitatge: accés al dret i conseqüències

• Marc Serra, Observatori DESC.
• Carme Porta, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
• Sylviane Dahan, Responsable de Dones i Drets Civils de la Federació
  d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona
• Brígida Ridruejo, Membre de SOS Racismo Bizkaia i Plataforma en Defensa de
  los Derechos Sociales de Bizkaia.

13:30h a 14:30h Taula Rodona. Formes de discriminació i de drets. Dret a vot, el dret oblidat

• David Moya, Professor de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori
  de Dret Públic.
• Carles Bertran, Membre de la Plataforma «Ciutadans i ciutadanes com tu».

14:30h a 16:00h Dinar
16:00h a 18:00h Taula Rodona: Experiències d’Interculturalitat

• Xarxa de Famílies Hospitalàries per als Immigrants. Sra. Josefina Altés, Coordinadora del Projecte. Associació Salut i Família

• Salt 17190. Sra. Elena Soler, Coordinadora del Projecte. Fundación Atenea.

• Fem un café. Sra. Esther García, Coordinadora del Pla Comunitari del Poble-sec.

• Sr. Oscar Negredo, Veí participant de la comissió de convivència i
  coneixement mutu del Pla Comunitari del Poble-sec.
• Xerrem i Junts. Sra. Mercè Esteban, Coordinadora dels projectes. Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana.

• Aixada Antiracista. David Nacher, representant del moviment.
• Famílies per famílies. Sr. Jose-Manuel Alonso Varea, Coordinador del Projecte.

18:00h a 18:30h Conclusions i Cloenda

• Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme Catalunya.
• Eduard Sagarra, Vicepresident de l’Associació Salut i Família.

[DADES DE LA JORNADA]

• DATA: Divendres 8 de maig del 2015
• HORARI: de 9.30h a 18.30h
• ESPAI: Pati Manning, carrer Montalegre 7 08001 Barcelona
• INSCRIPCIONS: al formulari de sota o aquesta web.

 
 
 

La entrada #ACTIVITAT: Accés a drets i eines per combatre el racisme i la xenofòbia – Jornada 8 de maig se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #ACTIVITAT: Aturem el vot xenòfob se publicó primero en SOS Racisme.

Pensem que el seu llegat és avui més que vàlid, doncs lamentablement avui dia a arreu, i Catalunya no n’és una excepció, es viuen situacions de racisme. L’apartheid, del que n’és un exponent la llei d’estrangeria, els centres d’internament per a persones estrangeres, el Decret del govern espanyol que deixa sense dret a la salut a les persones sense papers… Així com també els discursos racistes de polítics i mitjans de comunicació, els control policials per perfil ètnic, la denegació d’accés a les discoteces pel color de pell…. entre moltes altres situacions que pateixen els nostres veïns i veïnes.

La lluita contra el racisme, és doncs, com va demostrar Nelson Mandela, un camí imprescindible per avanaçar cap una societat democràtica i igualitària. I en aquest sentit, des de SOS Racisme Catalunya no defallirem, per coherència amb la nostra trajectòria i per donar continuïtat a una lluita que ara més que mai és més que necessària.

Gràcies Madiba.

La entrada #REFLEXIÓ: Avui més que mai: no a l’apartheid! Mandela, no t’oblidem. se publicó primero en SOS Racisme.

• La llibertat d’expressió és un dret fonamental que cal garantir, però té un límit. I aquest comença en el moment que s’ataca el dret a la dignitat i l’honor d’un col•lectiu, o quan el discurs que es fa esdevé discurs de l’odi, instigador a la discriminació i la violència.
• El discurs de l’odi i les injúries no té escala de valors. No és més greu que aquest discurs es difongui des d’una llibreria neonazi que des d’un partit polític de tradició democràtica. Al contrari, defensem que com a càrrec públic –que a més busca l’alcaldia d’un municipi-, l’acusat té una responsabilitat vers la ciutadania i vers els discursos que difongui entre aquesta.
• El fet que aquestes acusacions es donessin durant la pre-campanya electoral no les justifica, ans el contrari. Sentències del Tribunal de Drets Humans europeu determinen que les conseqüències del discurs racista són encara més greus quan es dóna en campanya electoral, i que el rèdit que es pugui obtenir no ho justifica.
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. La motivació de l’acció de SOS Racisme és sempre la defensa dels drets humans per l’eradicació del racisme i la xenofòbia. 25 anys d’història demostren la nostra independència política, sense cap lligam a partits o formacions polítiques.
• Les declaracions racistes i xenòfobes de l’acusat no són puntuals ni han estat provocades pels mitjans de comunicació, són part de la seva estratègia política. Tot i que l’acusació recull una sèrie de declaracions dins un període concret, es poden trobar molts exemples abans i després. I tenint en compte l’experiència als mitjans de comunicació d’en García Albiol, que fins i tot participa de tertulià en diversos programes i es pot considerar un personatge mediàtic, no és creïble que l’allau de peticions de mitjans el poguessin afectar.
• El suport del partit i el rebuig de la ciutadania. Volem posar de relleu el fet que aquestes accions i discurs, totalment repudiable, no són fets aïllats dins el Partit Popular. Ja que comptem amb el suport de la direcció del partit polític, tal i com van demostrar ahir a l’Alberto Fernández Díaz (PPC Barcelona) i Alicia Sánchez Camacho (presidenta PPC), acompanyant-lo durant el judici. I com han fet en nombroses ocasions aquests anys. Per una altra banda, el rebuig de la ciutadania. Aquests darrers dies hem rebut el suport de moltes associacions d’arreu de Catalunya, també de Badalona,; així com també de persones a títol individual, que ens encoratjaven a seguir lluitant contra el racisme i defensant la igualtat de drets.

La entrada #COMUNICAT: Cas Albiol, vist per sentència. Una oportunitat per condemnar el discurs de l’odi se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada SOS Racisme dóna suport al manifest "Badalona som tots" se publicó primero en SOS Racisme.

La campanya “Murs: trenquem tòpics per la convivència” ofereix una mirada crítica i transformadora als prejudicis envers la població immigrada i les actituds discriminatòries que se’n deriven. La campanya busca la complicitat del tots els ciutadans en ser actius en la lluita contra el racisme.
La campanya constava de diferents elements (que trobareu detallats més abaix):

• El manifest “Ni un totxo més al mur del racisme!!!!”
• L’exposició audiovisual itinerant
• El concurs fotogràfic
• Activitats paral·leles a l’exposició: visites guiades, xerrades, conferències i tallers.

Si esteu interessats en el treball i sensibilització contra el racisme social, informeu-vos sobre l’exposició “Murs: trenquem tòpics per la convivència”. Podeu acollir l’exposició, organitzar xerrades, cine-fòrum i altres activitats.
La campanya va crear-se el 2005 i va estar itinerant durant el 2006, 2007i 2008 per Catalunya, visitant nombrosos municipis de Catalunya i barris de la ciutat de Barcelona:

Manifest: “Ni un totxo més al mur del racisme!!!!”

Tu també pots fer que el mur del racisme cada dia sigui més petit i feble. Els prejudicis, les inseguretats, els tòpics i les pors fan que sovint els ciutadans tinguem dificultats per relacionar-nos des de la nostra condició més primària, la d’ésser humà.
De vegades ens oblidem de l’oportunitat que representa que la Catalunya actual la construïm 7 milions de ciutadans amb orígens, colors de pell, cognoms, gustos i religions diferents. Aquesta diversitat ens dona la possibilitat, no només que ens imaginem un model de societat diferent justa i igualitària, sinó que el puguem fer efectiu. Comencem per nosaltres mateixos, trencant els murs individuals i col·lectius. Tot obrint una porta on ara només hi ha totxos, podem fer possible que la justícia i la solidaritat siguin un pilar bàsic de la nostra societat.
Per això des de SOS RACISME, proposem:

• ACABAR amb les lleis que ens tracten de diferent manera segons el país on hem nascut. La igualtat de drets de tots els ciutadans i ciutadanes que vivim en un territori, és un pas necessari per acabar amb el racisme de les institucions i de la societat en general.
• COMBATRE el racisme social a partir d’una actitud activa a nivell individual contra les discriminacions i agressions racistes.
• EXIGIR que des dels espais on es genera opinió pública (polítics, mitjans de comunicació, artistes, etc.) es promogui fonamentalment el respecte als drets humans i la denúncia dels fets i opinions que estan provocant fractura social.
• ENFORTIR l’Estat del benestar. Les engrunes que actualment ens partim entre els més desafavorits són del tot insuficients per a cobrir les necessitats dignes de qualsevol ciutadà. Augmentar els recursos i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’habitatge, l’educació, els recursos socials, sanitaris, etc. és condició necessària per a garantir la cohesió i la convivència de tots els ciutadans.

Ni un totxo més al mur del racisme!!!

Exposició

Cada opinió negativa, prejudici o tòpic sobre la població immigrada o el poble gitano és un totxo al mur del racisme. Que les conductes discriminatòries siguin cada cop més habituals ens ha de posar en alarma i ens ha d’empènyer a treballar per acabar amb aquests murs que ens impedeixen conèixer l’altra persona i, el que és més important, construir una societat cohesionada.
L’exposició combina material audiovisual i murals fotogràfics que complementen les idees principals presentades mitjançant textos i gràfics en un suport escrit de manera senzilla i accessible al públic adult i jove.
Aquesta informació dóna un punt de vista alternatiu i crític sobre els següents tòpics sobre la població immigrada:

• Els immigrants ens envaeixen.
• Els immigrants no es volen integrar.
• Els immigrants ens treuen la feina.
• Els immigrants són delinqüents.
• Els immigrants baixen el nivell de les escoles.
• Els immigrants s’enduen tots els ajuts.

En què consisteix l’exposició:
L’exposició “Murs” està composada per:

• 3 vídeos de producció pròpia: “Catalunya: terra de migracions”, “24 hores a Catalunya sense immigrants”, “Les veus de l’escola”.
• 1 animació audiovisual: “Estrecho Adventure”.
• 2 vídeos amb dades per aprofundir en els temes de l’educació i l’Estat del Benestar.
• 1 panell de presentació i introducció a l’exposició.
• Un suport central amb els textos que desenvolupen cada tòpic, els gràfics i fotografies, agrupats en quatre grups: els immigrants ens envaeixen i no es volen integrar; els immigrants son uns delingüents i ens treuen la feina; els immigrants baixen el nivell de les escoles i s’emporten els ajuts; tancament de l’exposició.

Actualment, l’exposició “Murs: trenquem tòpics per la convivència” no està disponible, estem renovant el contingut i millorant-la. Però podeu demanar informació a sosracisme_arroba_sosracisme.org

Concurs de fotografia 2007

• Manel Clemente, fotògraf professional
• Ignacio Adeva, fotògraf professional
• Juan Urrios, fotògraf professional
• una representant de SOS Racisme Catalunya

Els tres guanyadors escollits van ser el que podeu observar a dalt.

Concurs de fotografia 2008

La entrada Murs: trenquem tòpics per la convivència se publicó primero en SOS Racisme.

• La nostra solidaritat amb la víctima i la seva família. Així com la indignació i rebuig d’aquesta agressió i de qualsevol agressió racista.
• Exigim que aquesta actuació no quedi en la impunitat i per tant demanem contundència a la justícia.
• Fem una crida perquè la lluita contra el racisme sigui permanent i no només quan hi hagi una brutal acció violenta que ens causa indignació. Demanem a la societat que denunciï qualsevol discriminació de la que es sigui víctima o testimoni i als poders públics i polítics el seu compromís per fer les front

Lluitar contra el racisme és responsabilitat de tots i totes. Avui, i demà lluitem contra el racisme.
Barcelona 23 d’octubre 2007
Entitats impulsores: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos.
SI VOLEU US ADHERIR A AQUEST MANIFEST ENVIEU UN MISSATGE Asosracisme@sosracisme.org
ADHESIONS AL MANIFEST:
Associacions:
Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), Agència Serpal, Alternativa Vendrellenca, AMIC – UGT, Apropem-nos Poblenou, Asociación Catalana por la Integración de Homosexuales Bisexuales Transexuales Inmigrantes de Catalunya (ACATHI), Asociación Paraguaya de Asistencia a Sudamericanos, Asociación Paraguayos en Catalunya, Associació Amical de Mauthausen, Associació Adib Biladi, Associació CATPAJOVE, Associació de Cristians per l’ Abolició de la Tortura (ACAT), Associació de Dones Amazigues de Catalunya, Associació de Dones Immigrades Yemanja, Associació Equatorians de Catalunya, Associació per la ciutadania i la cooperació Entre Pobles, Associació Joves TEB, Associació Papers i Drets per a Tothom, Associació per les Nacions Unides, ATTAC Catalunya, Catalunya Paraguai Joves, CCOO, Centro Latinoamericano de Reus, CGT, Col.lectiu de Solidaritat amb la Rebel.lió Zapatista, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, CONFAVC, Consell d’Associacions de Barcelona, Consell de la Joventut de Barcelona, Consell Nacional de Joventut de Catalunya, Coordinación Maloka Colombia, Coordinadora Gai Lesbiana, Dones Juristes, Dones per Dones, Espai d’Inclusió i Formació Casc Antic (EICA), Espai Lèsbic Lambda d’Estudis, EXIL, FAVB, Fedelatina, Federació Catalana d’ONG pels DDHH, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos, Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado Español, Federación de Asociaciones Gitanas de Cataluña, Federación ECOM de Barcelona, Fundació AKWABA, Fundació EXIT, Fundació Món3, Fundació Nous Horitzons, Fundació Pere Ardiaca, Fundació Plataforma Educativa, Fundació SER.GI, Fundació Solidaritat (UB), GRAMC Girona, Grup Elles, Ibn Batuta, Institut Català d’Estudis de Violencia, Institut dels Drets Humans de Catalunya, Joves per la Igualtat i Solidaritat, Llactacaru, Lluïsos de Gràcia, Llum del Nord, Moviment Laic i Progresista, Nuevos Colectivos, Observatori del Sistema Penal i dels DDHH de la UB, SAPPIR, So de Pau, SOS Racisme Catalunya, UGT, UNESCO Catalunya, Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), Unión Romaní, USOC, Xarxa 9 Barris Acull, Xarxa de Dones Immigrades de Catalunya, Canal Latino, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya.
Partits Polítics i Institucions:
Ciudadanos – Partit de la Ciutadania, Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya – Verds, Partit dels Socialistes de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Ciutadans pel Canvi, Lliga Socialista Revolucionaria, Partit Comunista de Catalunya, PSUC, PSUC-Viu, Joventut Socialista de Catalunya, Joves d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joves d’Esquerra Verda.
Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Santa Coloma de Cervellò, Ajuntament de Palafrugell, Comissió de Convivència de Sabadell, Grup Municipal Socialista de Sabadell, Agrupació Local del PSC de St. Sadurní d’Anoia, Agrupació Local d’ICV de Pont de Suert, Consulat d’Equador de Barcelona, Consulat de Perú a Barcelona, Defensor del Pueblo de Ecuador.
I més de 150 adhesions individuals de ciutadans i ciutadanes.

LUCHEMOS CONTRA EL RACISMO

La brutal agresión hacia una menor ecuatoriana en un vagón de tren el pasado 7 de octubre, pone de manifiesto la cara más violeta del racismo. El racismo se basa en el menosprecio hacia la persona que es diferente física y/o culturalmente; legitima el poder de unos sobre otros, y derrumba todos los principios y valores democráticos.
Son muchos los espacios que ocupa el racismo y la xenofobia en nuestra sociedad, y mucha sus manifestaciones, actitudes, y comentarios. Estos son los primeros pasos para dar vía libre el racismo más violento; pero recordemos que cualquier acción racista es violencia, porque el racismo de por si lo es.
Esta agresión racista nos ha de servir para recordar la necesidad de ser beligerante democráticamente para así erradicar cualquier practica que discrimine, excluya y segregue a las persona a causa de su color de piel, cultura, etnia o religión. Muchas son las situaciones que pasan desapercibidas, cuando no se normalizan, en el día a día: comentarios xenófobos, discriminaciones en el acceso a la vivienda o a los lugares de ocio, son algunos ejemplos. Son actitudes y acciones que todos hemos percibido en el ámbito laboral, en la calle, en la escuela, en la comunidad de vecinos o en el campo de fútbol. Dejarlas pasar abre la brecha de la impunidad. Sólo podremos hacer frente al racismo reconociendo su existencia; cualquier actitud o conducta racista da pie a actitudes y acciones más violetas y más agresivas.
Esta agresión racista nos ha de servir para recordar que todos y todas somos ciudadanos y ciudadanas, y que una sociedad democrática se valora por el trato que ofrece a los recién llegados, así como por incorporar el antirracismo como valor colectivo.
Es por todo esto que hoy y aquí, la ciudadanía queremos manifestar:

• Nuestra solidaridad con la víctima y su familia, así como la indignación y el rechazo hacia esta agresión y cualquier agresión racista.
• Exigimos que esta actuación no quede en la impunidad, y por tanto pedimos contundencia a la justicia.
• Hacemos un llamamiento para que la lucha contra el racismo sea permanente, y no aparezca sólo cuando se da una brutal acción violenta que nos causa indignación. Pedimos a la sociedad que denuncie cualquier discriminación de la que sea víctima o testimonio, y a los poderes públicos y políticos su compromiso para hacer frente a estas acciones.

Luchar contra el racismo es responsabilidad de todos y todas. Hoy y mañana luchemos contra el racismo.
Barcelona, 23 de octubre 2007-10-23
Entidades impulsoras: SOS Racisme Catalunya, Associació d’Equatorians de Catalunya, Federación de Asociaciones de Ecuatorianos
SI OS QUEREIS ADHERIR A ESTE MANIFIESTO PODEIS ENVIAR UN MENSAJE Asosracisme@sosracisme.org

La entrada Lluitem contra el racisme se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i SOS Racisme se publicó primero en SOS Racisme.