(CAST)

Denunciamos, de nuevo, el incumplimiento del compromiso y la falta de voluntad política para hacer efectivos los mecanismos previstos en la legislación para proteger a la población no blanca del racismo policial e institucional.

11 de enero de 2024, Barcelona – Los seis Mossos d’Esquadra condenados y que admitieron haber cometido delito de tortura y agresión racista a un joven negro en Bages en 2019, siguen en el ejercicio de sus funciones como agentes policiales a cuatro meses del juicio. 

Cabe recordar que a pocas horas de conocerse la sentencia y ante la reacción y presión social, tanto el Departamento de Interior como el mismo Conseller de Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, anunciaron en sus redes sociales que los seis agentes serían expulsados del cuerpo y perderían su condición de funcionarios públicos. 

Esta decisión, que se difundió y justificó como una medida ejemplarizante orientada a proteger los derechos humanos, es en realidad una obligación según el decreto de Función Pública que estipula que la inhabilitación de manera absoluta o especial lleva aparejada la expulsión del cuerpo.

Aun así, a cuatro meses de la sentencia firme, la expulsión de los seis agentes condenados por la tortura y agresión racista no se ha llevado a cabo. Y aunque tenemos constancia de que la Comisión de Mossos d’Esquadra, responsable de aprobar la medida, se ha reunido mensualmente desde entonces, también hemos podido saber que este tema ni siquiera figuró entre los puntos a tratar. 

Por ello queremos denunciar que nos encontramos, una vez más, ante la falta de voluntad política para hacer efectivos mecanismos que protejan a la población no blanca del racismo policial e institucional. Es gravísimo que funcionarios públicos que han reconocido su culpabilidad en un delito de tortura motivado por racismo, y que han sido condenados por ello en una sentencia firme, sigan ejerciendo sus funciones con la ayuda de un corporativismo que se despliega desde el primer momento. En este caso, esta es una más de las múltiples trabas, dejadez y retrasos que se han ido poniendo para proteger, mantener y encubrir a los policías, revulnerabilizando la dignidad de la persona víctima y dejando desprotegidas también a todas las demás personas con las que estos agentes pudieran intervenir.

Un largo proceso de corporativismo y encubrimiento

Recordamos que la víctima, su familia, el colectivo afectado y SOS Racisme Catalunya como acusación particular, hemos estado lidiando durante todo el proceso, que ya dura casi cinco años, con la tónica del corporativismo policial.  Durante más de un año y medio, el cuerpo de Mossos d’Esquadra impidió el correcto desarrollo de la investigación judicial y promovió el encubrimiento de los hechos, tal como hemos denunciado reiteradamente.

Los hechos, que sucedieron en el Bages en enero de 2019, se pudieron probar gracias a una grabación que hizo el joven agredido. En ella se puede escuchar cómo los acusados, con una clara motivación racista, le infligen castigo físico y psíquico con ánimo de intimidarlo, vejarlo y dañar su integridad moral.

En un primer momento, sus superiores afirmaron no reconocer las voces de los agresores. Finalmente, luego de que la víctima optara por exponerse y hacer el caso público como parte de su reparación y búsqueda de justicia, dos sargentos y un subinspector rectificaron y sí lo hicieron.

Otro ejemplo de los obstáculos puestos a la investigación, fue la solicitud de realizar la rueda de reconocimiento pedida por la acusación, con la cara de los acusados tapada con pasamontañas, lo cual negaba las garantías para poder practicar esta prueba.

El hecho de que estos seis Mossos d’Esquadra reconocidos y condenados por torturas estén actualmente trabajando con el beneplácito de la Generalitat, nos alarma aún más y nos obliga a plantear varias cuestiones:

Si haber torturado, agredido, humillado y propinado insultos racistas a un joven negro, y además estar condenados por ello tras haber reconocido los hechos, no es suficiente para cesar a estos policías, ¿qué tiene que suceder para que la institución cumpla con su obligación legal? ¿Deben morir personas? ¿Cuánto racismo policial es necesario para que las instituciones pertinentes aborden el problema como tal? ¿Cuánto de grave ha de ser la agresión? ¿Cuántas víctimas más hacen falta para que el Departament d’Interior reconozca que existe un problema estructural de racismo en los cuerpos policiales?

Desde SOS Racisme Catalunya nos hacemos eco de las demandas particulares y colectivas y exigimos responsabilidades, además de que la Generalitat de Catalunya dé explicaciones sobre el tipo de funcionarios que integran sus cuerpos de seguridad pública. 

Mientras no haya cambios y acciones para combatir el racismo policial, el Govern de Catalunya es responsable de hechos como los vividos. Y de este modo, el racismo institucional continuará violentando a las personas racializadas como no blancas.

______________________

(CAT)

Interior manté en els Mossos d’Esquadra als sis agents confessos i condemnats per un delicte de tortura i agressió racista, malgrat haver anunciat la seva expulsió hores després del judici

Denunciem, de nou, l’incompliment del compromís i la falta de voluntat política per a fer efectius els mecanismes previstos en la legislació per a protegir la població no blanca del racisme policial i institucional.

11 de gener de 2024, Barcelona – Els sis Mossos d’Esquadra condemnats i que van admetre haver comès delicte de tortura i agressió racista a un jove negre a Bages en 2019, segueixen en l’exercici de les seves funcions com a agents policials a quatre mesos del judici.

Cal recordar que poques hores després de conèixer-se la sentència i davant la reacció i pressió social, tant el Departament d’Interior com el mateix Conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia, van anunciar en les seves xarxes socials que els sis agents serien expulsats del cos i perdrien la seva condició de funcionaris públics.

Aquesta decisió, que es va difondre i es va justificar com una mesura exemplaritzant orientada a protegir els drets humans, és en realitat una obligació segons el decret de Funció Pública que estipula que la inhabilitació de manera absoluta o especial porta aparellada l’expulsió del cos.

Així i tot, a quatre mesos de la sentència ferma, l’expulsió dels sis agents condemnats per la tortura i agressió racista no s’ha dut a terme. I encara que tenim constància que la Comissió de Mossos d’Esquadra, responsable d’aprovar la mesura, s’ha reunit mensualment des de llavors, també hem pogut saber que aquest tema ni tan sols va figurar entre els punts a tractar.

Per això volem denunciar que ens trobem, una vegada més, davant la falta de voluntat política per a fer efectius mecanismes que protegeixin la població no blanca del racisme policial i institucional. És molt greu que funcionaris públics que han reconegut la seva culpabilitat en un delicte de tortura motivat per racisme, i que han estat condemnats per això en una sentència ferma, continuïn exercint les seves funcions amb l’ajuda d’un corporativisme que es desplega des del primer moment. En aquest cas, aquesta és una més de les múltiples traves, deixadesa i retards que s’han anat posant per a protegir, mantenir i encobrir als policies, revulnerabilitzant la dignitat de la persona víctima i deixant desprotegides també a totes les altres persones amb les quals aquests agents poguessin intervenir.

Un llarg procés de corporativisme i encobriment

Recordem que la víctima, la seva família, el col·lectiu afectat i SOS Racisme Catalunya com a acusació particular, hem estat bregant durant tot el procés, que ja dura gairebé cinc anys, amb la tònica del corporativisme policial. Durant més d’un any i mig, el cos de Mossos d’Esquadra va impedir el correcte desenvolupament de la recerca judicial i va promoure l’encobriment dels fets, tal com hem denunciat reiteradament.

Els fets, que van succeir al Bages el gener de 2019, es van poder provar gràcies a una gravació que va fer el jove agredit. En ella es pot escoltar com els acusats, amb una clara motivació racista, li infligeixen càstig físic i psíquic amb ànim d’intimidar-ho, vexar-ho i danyar la seva integritat moral.

En un primer moment, els seus superiors van afirmar no reconèixer les veus dels agressors. Finalment, després que la víctima optés per exposar-se i fer el cas públic com a part de la seva reparació i cerca de justícia, dos sergents i un sotsinspector van rectificar i sí que el van fer.

Un altre exemple dels obstacles posats a la recerca, va ser la sol·licitud de fer la roda de reconeixement demanada per l’acusació amb la cara dels acusats tapada amb passamuntanyes, la qual cosa negava les garanties per a poder practicar aquesta prova.

El fet que aquests sis Mossos d’Esquadra reconeguts i condemnats per tortures estiguin actualment treballant amb el beneplàcit de la Generalitat, ens alarma encara més i ens obliga a plantejar diverses qüestions:

Si haver torturat, agredit, humiliat i propinat insults racistes a un jove negre, i a més estar condemnats per això després d’haver reconegut els fets, no és suficient per a cessar aquests policies, què ha de succeir perquè la institució compleixi amb la seva obligació legal? Han de morir persones? Quant racisme policial és necessari perquè les institucions pertinents abordin el problema com a tal? Quant de greu ha de ser l’agressió? Quantes víctimes més fan falta perquè el Departament d’Interior reconegui que existeix un problema estructural de racisme en els cossos policials?

Des de SOS Racisme Catalunya ens fem ressò de les demandes particulars i col·lectives i exigim responsabilitats, a més que la Generalitat de Catalunya doni explicacions sobre el tipus de funcionaris que integren els seus cossos de seguretat pública.

Mentre no hi hagi canvis i accions per a combatre el racisme policial, el Govern de Catalunya és responsable de fets com els viscuts. I d’aquesta manera, el racisme institucional continuarà violentant a les persones racialitzades com no blanques.

La entrada Interior mantiene en los Mossos d’Esquadra a los seis agentes confesos y condenados por un delito de tortura y agresión racista, a pesar de haber anunciado su expulsión horas después del juicio se publicó primero en SOS Racisme.

El departament d’Interior anuncia que expulsaran els sis policies del cos i perdran la condició de funcionaris públics hores després que un pacte de conformitat entre les parts del procediment judicial acordés condemnar els agents antiavalots a un any de presó per un delicte contra la integritat moral amb agreujant de racisme i sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic. L’acusació particular exercida per SOS Racisme assegura que han evitat el judici per “prioritzar la voluntat de la víctima”.

Josep Maria Fuster-Fabra, qui va ser cap de les joventuts de l’extint partit d’extrema dreta Fuerza Nueva a Catalunya, Valentina Mazzoni i Carles Monguilod han sortit cofois aquest migdia del Palau de Justícia de Barcelona. Els tres advocats defensors dels sis mossos d’esquadra acusats de l’agressió racista a un noi anomenat Wubi el gener de 2019 a Sant Feliu Sasserra (Bages) tenien motius per estar satisfets. A jutjar per les proves existents –principalment un àudio dels fets enregistrat per la mateixa víctima i publicat en exclusiva per la Directa i Catalunya Ràdio– i per les peticions de penes de presó de l’acusació particular i la fiscalia de delictes d’odi, tothom donava per fet que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona hauria d’emetre una sentència condemnatòria i dura. Així no obstant, finalment només s’ha complert la primera meitat de les previsions.

Els sis mossos no hauran de complir la pena d’un any de presó amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació

Els sis policies antiavalots de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) de la policia catalana amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 3.533, 9.124, 9.767, 14.943, 15.860 i 17.695 han admès que van apallissar el jove –un d’ells que ho va tolerar– clavant-li puntades de peu i llençant-li escopinades, així com colpejant-li el cap contra el terra. Al mateix temps, tal com es pot escoltar a la gravació, proferien insults contra ell com “puto negro de mierda” o frases com “vete más lejos que África, mejor”, “soy racista, mucho, pero si fueras blanco, te habría pegado igual de fuerte o más”, “la de xusma de merda que mos arriba a aquest país” o “soy lo más cerca que vas a ver al demonio”. Mentrestant, Wubi els implorava que el deixessin estar amb súpliques com “por favor, dejadme en paz, que soy humano”, obtenint com a resposta “tu eres un mono, hostia”.

Per tot això, cinc dels sis agents implicats en els fets, s’han declarat culpables del delicte contemplat a l’article 175 del Codi Penal: atemptat greu contra la integritat moral comès per agents de l’autoritat amb agreujant de racisme i atenuant per reparació del dany, que pertany al capítol que recull els delictes de tortures. La pena associada ha estat d’un any de presó, que no hauran de complir perquè no tenen antecedents penals i que, per tant, queda suspesa en aquest cas durant tres anys amb la condició que durant aquest període no tornin a cometre cap delicte i facin un curs d’igualtat de tracte i no discriminació. El tercer requisit per evitar la privació de llibertat és que entre els sis policies abonin una indemnització de vuitanta mil euros en favor de Wubi, import del qual actualment ja han consignat més d’un terç, el que els ha servit per aconseguir l’atenuant.

Fonts del departament d’Interior expliquen a la Directa que l’expulsió dels sis agents és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”

D’altra banda, també han estat condemnats per un delicte lleu de lesions a un mes de pena-multa a raó de deu euros diaris, a quatre anys d’ordre d’allunyament de la víctima a cinc-cents metres amb la prohibició de comunicar-se amb ell i a sis mesos d’inhabilitació de càrrec públic. Hores després de la resolució judicial del cas, fonts del departament d’Interior han confirmat a la Directa que els sis agents “perdran la condició de funcionari. És a dir, seran expulsats del cos”. Les mateixes fonts asseguren que és “la conseqüència lògica a la sentència del jutjat que és inculpatòria cap als sis agents, on s’acredita la participació d’aquests entorn a unes actituds racistes i denigrants que no poden tenir lloc a la policia catalana”.

Fins a dia d’avui, Interior (comandat primer per JxCat i ara per ERC) només havia canviat de destinació els sis agents implicats, que han seguit treballant tot i que el Parlament de Catalunya va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. Finalment, el sisè agent implicat ha estat condemnat a les mateixes penes sense agreujant de racisme i per l’article 176, que castiga l’omissió i la permissivitat d’un funcionari públic enfront els companys que estan cometent tortures.

La resolució del cas ha arribat mitjançant un acord de conformitat entre les parts implicades: l’acusació particular en representació de la víctima exercida per SOS Racisme, les tres defenses dels sis policies, l’advocada de la Generalitat i la Fiscalia. Si bé feia dies que les defenses dels mossos avui condemnats intentaven formular diferents ofertes a l’acusació per no arribar a la celebració del judici, aquestes havien estat rebutjades o bé per la lletrada de l’entitat antiracista o bé per la mateixa Fiscalia. No ha estat fins el mateix dia en el qual estava convocada la vista oral, entre els passadissos del Palau de Justícia, quan s’ha tancat un pacte que no ha deixat a tothom satisfet.

Exigeixen l’expulsió dels agents del cos

L’expectació mediàtica era notable a les portes de la sala de vistes, on una vintena de periodistes entre mitjans gràfics i redactores s’aplegaven mentre esperaven l’inici del judici, que estava previst s’allargués fins dimecres. A més, una trentena més de persones buscaven seient per fer temps fins que es decretés l’”audiència pública” que determina el moment en què el públic pot entrar a la sala. A més de la família de la víctima, entre els presents hi havia almenys mitja dotzena d’antiavalots dels mossos d’esquadra –sense uniforme i fora de servei– que volien ser a prop dels seus companys per donar-lis suport, representants de sindicats policials i familiars dels mateixos acusats, que comentaven nerviosos “sembla que els portin a l’escorxador”.

L’advocada de SOS Racisme ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”

El rebombori era tal que el tribunal ha decidit canviar la sala on estava previst que se celebrés el judici per una de les sales grans del recinte. No obstant això, amb més de dues hores de retard respecte l’hora prevista d’inici, la vista ha durat poc més de mitja hora, el que han trigat les parts en exposar el pacte in extremis, els agents condemnats en manifestar de viva veu la seva acceptació i el tribunal en segellar-lo. En aquell moment, algunes activistes que hi havia entre el públic han manifestat la seva indignació amb crits de “justícia colonial i racista”, qüestionant que malgrat la condemna per tortures amb motivació racista contra uns funcionaris públics, aquests puguin tornar a exercir com a policies en un futur.

Respecte a aquesta possibilitat, l’advocada de SOS Racisme i representant de Wubi durant tot el procediment, Lorena Antón García, ha manifestat als mitjans de comunicació que des de l’entitat exigeixen “l’expulsió dels cos de Mossos d’Esquadra dels agents condemnats” i ha assegurat que ho han demanat des de l’any 2019, quan van presentar la denúncia. Aleshores, ha continuat, “vam parlar amb la Generalitat, vam exposar els àudios i no van fer absolutament res fins que van sortir a la llum l’any següent”, moment en el qual se’ls va apartar de l’ARRO Catalunya Central amb base a Manresa (el Bages). Antón també s’ha preguntat què farà el departament d’Interior després d’aquesta condemna amb pena d’inhabilitació associada: “Després de complir-la, els readmetrà, o no?”. I ha volgut deixar meridianament clar que han pactat per “prioritzar la voluntat de la víctima, això no vol dir que estiguem d’acord o satisfets amb la pena que finalment s’ha imposat”.

En el mateix sentit s’ha expressat la germana de Wubi en nom de la família, “ara que els agressors han reconegut els fets i hi ha sentència inculpatòria toca depurar responsabilitats”, han demandat. “Que la Generalitat de Catalunya prengui decisions contundents sobre els tipus de funcionaris que integren els cossos de seguretat. Mentre no hi hagi canvis, l’Estat es còmplice en fets com els viscuts i el racisme institucional seguira violentant a les persones racialitzades”, han conclòs la seva breu declaració.

La víctima, en una situació “molt delicada”

La lletrada no ha donat més detalls, però ha qualificat la situació de salut de Wubi com a “molt delicada” i a preguntes de les periodistes ha afirmat que ha estat “un procés molt llarg, amb molts entrebancs a nivell processal i la víctima ha prioritzat acabar avui el procediment i no continuar esperant una sentència, un possible recurs, etc.”. El jove ha estat present avui durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família. Actualment, està intern en un centre penitenciari en situació de presó preventiva, arran de ser detingut aquest estiu per un presumpte delicte contra la propietat.

Wubi ha estat present durant la vista de conformitat emmanillat i envoltat d’agents dels Mossos, que no li han permès tenir contacte amb la seva família

L’any 2021, ja havia estat detingut per la presumpte comissió de set robatoris, tal com van publicar mitjans com ABC amb la intenció manifesta de restar credibilitat a la denúncia de Wubi contra l’agressió policial racista que va patir. En aquella ocasió, després de passar disset mesos en presó preventiva, va ser absolt de cinc de les acusacions i condemnat per dues d’elles mitjançant un pacte de conformitat, que va deixar en suspensió la pena de presó amb la condició de no reincidir. Així doncs, ara la justícia haurà de dilucidar sobre la seva participació en l’últim episodi del que se l’acusa per saber si queda en llibertat o ha de complir el cúmul de les dues penes suspeses i una hipotètica tercera.

Respecte a aquestes informacions, Lorena Antón ha volgut fer dues consideracions rellevants davant la premsa. La primera, “sobre els fets que nosaltres estem tractant el dia d’avui, que son les tortures que va rebre el 2019, aclarir que en aquell moment la víctima no tenia antecedents ni cap assumpte legal pendent”. En segon terme, ha volgut deixar constància que “una persona que comet un delicte contra la propietat està en presó preventiva i sis torturadors reconeguts per ells mateixos segueixen treballant des de 2019 i la Generalitat no està fent res per treure’ls del seu càrrec”. Finalment, ha relatat que el jove està “tranquil”, perquè sent que “per fi ha acabat tot aquest procès, tot i que espera que aquests individus no tornin mai més a treballar com a policies”.

Obstaculitzar la investigació

El corporativisme policial ha estat una tònica en aquests quatre anys de procediment. Durant més d’un any i mig, els imputats i alguns dels seus superiors van obstaculitzar el correcte desenvolupament de la investigació judicial i van promoure l’encobriment dels fets, tal com ha denunciat reiteradament SOS Racisme. En un primer moment, els sis agents imputats es van negar a identificar les seves veus davant del jutjat; posteriorment, els seus superiors van optar per la mateixa estratègia, tot i que finalment dos sergents i un sotsinspector van rectificar i van aportar la informació requerida. Finalment, els sis agents van demanar fer la roda de reconeixement davant la víctima amb la cara tapada amb passamuntanyes, forçant la renúncia de l’acusació a la pràctica d’aquesta prova.

Es dona la circumstància que el caporal 9124, ara condemnat i líder del grup durant l’agressió a Wubi, va declarar durant la primera sessió del judici contra els 9 de Lledoners i també va ser testimoni al judici contra deu feministes del Bages i el Moianès a qui la Fiscalia demanava dinou anys i sis mesos de presó. Tot i les seves declaracions inculpatòries contra les encausades dels dos procediments judicials, en el primer dels casos els nou acusats van ser absolts i en el segon només tres de les deu encausades van ser condemnades a sis mesos de presó per atemptat contra l’autoritat i a una multa de 180 euros per delicte lleu de danys.

La entrada Els mossos de l’agressió racista al Bages seran expulsats del cos després de declarar-se culpables se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Comunicado: #DoyConElPerfil – La discriminación racial en las investigaciones policiales se publicó primero en SOS Racisme.

A Barcelona, una de cada cinc persones és migrada. Si tenim en compte aquesta dada, caldria inferir que un de cada cinc polítics, un de cada cinc periodistes o un de cada cinc empresaris haurien de ser migrats. Com tothom sap, però, això no és així. Tampoc hi ha una correlació entre població no nascuda a la ciutat i la seva presència quan parlem d’una professió encara més sensible: la de policia.

Amb tot, des de fa algun temps, es pot veure patrullar policies d’altres ètnies. De fet, el 2019, Barbara Coffi, una dona de família originària de Guinea Equatorial, es va convertir en la primera policia negra de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Hi ha altres casos similars, com el d’Issam Osman, que és fill de pare marroquí –també agent de la Guàrdia Urbana des de fa més de 30 anys– i que ara forma part del cos.

Sigui com sigui, la presència d’agents racialitzats a la policia és nul·la o gairebé nul·la; una raresa. Des de l’Ajuntament barceloní assenyalen que no tenen dades sobre quantes persones d’origen ètnic no blanc hi ha. “Per ser agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, igual que en qualsevol procés de selecció, el requisit és tenir la nacionalitat espanyola”, expliquen. “Sabem quantes dones hi ha, la mitjana d’estudis dels agents i l’edat, però la raça o el color de la pell no són un factor a tenir en compte”, diuen.

Tanmateix, el passat 18 de febrer del 2021 la Generalitat va establir criteris a les oposicions per augmentar el nombre d’agents no blancs. Qui així ho desitjava podia fer una prova “no eliminatòria” de coneixements d’àrab, xinès o urdú. El mateix Ajuntament, en la darrera convocatòria de places de la Guàrdia Urbana l’any 2021, va posar en marxa aquest criteri en unes oposicions a les quals es van presentar 4.800 persones per a 259 places. Segons ha pogut comprovar el diari Línia, a la prova d’urdú no es va presentar ningú, a la de xinès una sola persona i a la d’àrab set persones. D’aquests candidats, només dues persones que van fer l’examen d’àrab van acabar convertint-se en agents de la Guàrdia Urbana.

És per aquests motius que el síndic de greuges de Barcelona, en el seu informe sobre la Guàrdia Urbana, tot i valorar positivament els esforços del consistori va considerar que encara són insuficients. “Cal continuar implementant mesures per a la contractació de personal de diferents orígens i cultures”, deia el síndic. Alhora, convidava les administracions a revisar els criteris de selecció perquè, “ara com ara, al cos de la Guàrdia Urbana no es reflecteix la diversitat social de Barcelona”. Finalment, el defensor de la ciutadania instava l’Ajuntament a “elaborar informes sobre l’etnicitat de les forces i cossos de seguretat”.

Per què és tan important una policia diversa?

La presència de policia amb orígens ètnics diferents no és una qüestió menor. En els darrers temps, el síndic de greuges de Barcelona ha criticat actuacions policials per “motivacions discriminatòries”. Com ja ha denunciat la plataforma SOS Racisme, les identificacions policials a les persones no blanques són massa freqüents. “La població gitana o negra està sobreidentificada. De fet, el comissari en cap dels Mossos Eduard Sallent va reconèixer en una entrevista a TV3 que existia un biaix racista a la policia”, explica el president de SOS Racisme Cheikh Abdoul Khadre. “No es tracta de pomes podrides dins de la policia, sinó de la lògica racista i supremacista que hi ha als cossos policials”, afegeix.

Aquesta mena d’actuacions, que des de l’Ajuntament barceloní neguen, a ulls de la Sindicatura augmenten la “desconfiança de la ciutadania envers l’actuació dels cossos policials”. El mateix Khadre detalla que aquesta desconfiança fa que certes comunitats no vulguin denunciar a la policia els delictes que passen als seus barris.

Per tot això, una policia amb agents que puguin connectar -lingüística o socialment- amb comunitats racialitzades és tant important.

Maquillatge o mesura real?

Des de SOS Racisme no veuen amb tan bons ulls com la Sindicatura els esforços per diversificar la policia. “Amb pinces, és una bona notícia, però el principal problema és en la societat en general, que és racista”, alerta la plataforma. Des del seu punt de vista, doncs, la solució no passa per incorporar més policies d’origen divers, i encara menys quan els comandaments de la policia són blancs. “Posar persones no blanques a la policia és una manera de maquillar el problema de racisme que hi ha”, diuen.

Alhora, Khadre parla d’un problema encara més subtil que es podria resumir amb la següent pregunta: i si la introducció de policies racialitzats fos una forma d’apuntalar el racisme preexistent a la policia? Khadre ho explica amb una anècdota que li va passar mentre impartia un curs als Mossos d’Esquadra per explicar per què certes comunitats mai truquen a la policia.

Khadre estava davant de més de 300 agents que es graduaven i només n’hi havia un de negre. “Va ser l’únic que va aixecar la mà per dir que ell mai havia patit racisme”, recorda. “Les persones racialitzades han de fer un sobreesforç per arribar als llocs de feina i moltes vegades reneguen de qui són perquè senten que han superat la seva identitat”, apunta. “Ostenten un cert poder i poden arribar a agreujar la forma de repressió cap a les persones racialitzades”, afegeix.

Per al president de SOS Racisme, “amb distància”, aquesta mena d’actituds s’assemblen a allò que als Estats Units i durant l’esclavisme s’anomenava “el negre de la casa”. Aquesta figura respon a la persona que feia molt de temps que estava esclavitzada pels blancs i que, tot i que continuava explotada, havia aconseguit un tracte de favor. “Les persones no blanques que entren a la policia segueixen la lògica del sistema”, conclou.

La entrada Quan la policia de Barcelona no reflecteix la diversitat ètnica de la ciutat se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada Sis anys de presó i dotze d’inhabilitació per als mossos del Bages se publicó primero en SOS Racisme.

[Comunicado]

Sólo un cambio radical puede combatir el racismo dentro de los cuerpos policiales

 
Esta mañana hemos presentado ante el juzgado de instrucción 5 de Manresa el desistimiento de la rueda de reconocimiento de los seis agentes de Mossos d’Esquadra investigados por el caso de violencia y policial racista en el Bages.
Los motivos que nos hicieron tomar esta decisión son varios. El más importante es que deseamos preservar la integridad y la salud de la persona agredida. Consideramos que es una gran carga tener que identificar a sus propios agresores dos años después de los hechos, además bajo una presión excesiva, con una rueda que intencionalmente se viene arrastrando desde hace demasiado tiempo y que se ha suspendido en menos de 24h tras un nuevo recurso interpuesto por los Mossos.
Por otra parte, creemos que la rueda de reconocimiento no contribuirá a un mayor esclarecimiento ni de los hechos ni de los autores, ya que los agentes están debidamente identificados. Hay que recordar que este procedimiento fue solicitado por la acusación particular en febrero de 2019, cuando únicamente se disponía del audio grabado.
En aquel momento, no se tenía constancia de quiénes eran los agentes que habían participado y tampoco qué acciones habían llevado a cabo cada uno de ellos. Ese escenario ya no es el mismo, pues en julio de 2020, tras haberse filtrado el audio de la agresión, tres mandos de Mossos d’Esquadra identificaron, sin ningún lugar a dudas, no solo qué agentes intervinieron, sino qué hizo cada uno de ellos durante la agresión. Por tanto, el propósito de la rueda, que es identificar a los agentes agresores, ya está solventado.
Teniendo en cuenta de que es el propio cuerpo de Mossos d’Esquadra quien organiza la rueda, asumimos que utilizarán todas las herramientas posibles para dificultar el reconocimiento, ya que la estrategia de la defensa se basa en el silencio y en la dilatación del procedimiento hasta agotar todos los recursos posibles.
Ante esta situación, denunciamos nuevamente el encubrimiento y entorpecimiento de la investigación por parte de los cuerpos policiales y los políticos responsables que desde un inicio tuvieron conocimiento de los hechos y se han negado a suspender a los investigados, que siguen ejerciendo sus funciones hasta el día de hoy, pese a las pruebas evidentes y la gravedad de las acusaciones.
Denunciamos también la situación de indefensión en que el racismo institucional, que estructura las instituciones policiales y el sistema judicial, sitúa a las personas que exigen justicia.
Finalmente, exigimos el reconocimiento institucional de la existencia del racismo dentro de los cuerpos policiales, pero también exigimos un cambio radical en el propio funcionamiento del sistema, para que los innumerables casos de violencia policial racista no continúen siendo prácticas normalizadas y legitimadas por las instituciones.

Foto portada:

Creador KRASNYI BCN
Drets d’autor: CC BY-NC-SA

Descarrega comunicat en pdf

La entrada Només un canvi radical pot combatre el racisme dins dels cossos policials se publicó primero en SOS Racisme.

• reflecteix l’ànim de la defensa de dilatar el procediment, encara que per a això hagin de basar-se en arguments tan absurds com il·lògics, com és exigir que una persona hagi de reconèixer als seus presumptes agressors sense veure’ls la cara;
• té el clar propòsit de provocar un cansament innecessari per a la persona agredida, desestabilitzar-la i augmentar encara més el seu nivell d’estrès a fi d’entorpir el reconeixement dels acusats, quan realment ja estan identificats. Aquest mecanisme desatén per complet les necessitats de les persones agredides enfront dels agressors.
• convé recordar que no és un cas aïllat i és molt representatiu de totes les barreres a les quals s’enfronten les persones que sofreixen el racisme institucional en aquest país: a més d’agredides, han de bregar amb un sistema judicial que directament o indirectament protegeix els agressors, mentre que silencia i ignora les conseqüències que per a elles té el procés penal;

No podem continuar permetent que l’aparell judicial sigui part del racisme institucional. Exigim justícia per a aquest cas i per a tots els altres centenars de denúncies que hem rebut en els últims 20 anys (571).
Contra els abusos policials. Prou racisme institucional i policial.

DESCARREGA EN PDF

[castellano]

Desde SOS Racisme creemos que este recurso de apelación,

• refleja el ánimo de la defensa de dilatar el procedimiento, aunque para ello tengan que basarse en argumentos tan absurdos como ilógicos, como es exigir que una persona tenga que reconocer a sus presuntos agresores sin verles la cara;
• tiene el claro propósito de provocar un cansancio innecesario para la persona agredida, desestabilizarla y aumentar todavía más su nivel de estrés a fin de entorpecer el reconocimiento de los acusados, cuando realmente ya están identificados. Este mecanismo desatiende por completo las necesidades de las personas agredidas frente a los agresores.
• conviene recordar que no es un caso aislado y es muy representativo de todas las barreras a las que se enfrentan las personas que sufren el racismo institucional en este país: además de agredidas, tienen que lidiar con un sistema judicial que directa o indirectamente protege a los agresores, mientras que silencia e ignora las consecuencias que para ellas tiene el proceso penal;

No podemos seguir permitiendo que el aparato judicial sea parte del racismo institucional. Exigimos justicia para este caso y para todos los otros centenares de denuncias que hemos recibido en los últimos 20 años (571).

La entrada [Actualització] Suspesa la roda de reconeixement als Mossos d’Esquadra investigats per una agressió racista se publicó primero en SOS Racisme.

• la roda de reconeixement és la diligència final, dins de les diverses que s’han practicat al llarg de la recerca, que compta amb elements de prova suficients per a dirigir una acusació formal contra els agents investigats;
• després de la publicació de l’àudio en mitjans, tres càrrecs dels Mossos d’Esquadra van identificar les veus dels agents, de manera que sabem quins agents van participar de forma més activa en les agressions i quins van consentir que es produïssin;
• independentment del resultat de la roda de reconeixement, en cap circumstància es pot responsabilitzar a la persona agredida, exigint que més de dos anys després de l’agressió hagi d’identificar als agressors;
• el més rellevant i el que està en evidència és que els agressors ja estan identificats, i la roda pot servir per a reafirmar el que ja sabem;

De tots els casos rebuts pel Servei d’Atenció i Denúncia de SOS Racisme (SAiD) en 20 anys, només 4 policies han estat condemnats per la via penal, encara que en cap cas s’ha reconegut la seva motivació racista. Esperem que amb proves tan evidents, aquest cas no caigui en la impunitat, com els altres 567 casos rebuts pel SAiD des de 1999.

DESCARREGA EN PDF

[castellano]
El próximo jueves (28),  10h, en el Juzgado de Manresa, se hará la rueda de reconocimiento de los seis agentes de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) investigados por presuntos delitos contra la integridad moral, torturas y lesiones con una motivación racista, cometidos contra un joven de 20 años el 19 de enero de 2019 en Sant Feliu de Sassera (Bages).
Los abogados de la defensa recurrieron la decisión judicial, alegando que los agentes deberían realizar la rueda con la cara cubierta. Sin embargo, el lunes 25 de enero, el juzgado desestimó el recurso interpuesto, confirmando que la rueda debe llevarse a cabo a cara descubierta, puesto que los agentes se quitaron la braga, durante la intervención, que duró más de una hora.
Como muestra de apoyo y solidaridad, la plataforma antiracista de Manresa ha convocado a las 9h30 una concentración delante de los Juzgados de Manresa, con la presencia de familiares y amigos de la persona agredida.
Desde SOS Racisme, creemos que:
● la rueda de reconocimiento es la diligencia final, dentro de las varias que se han practicado a lo largo de la investigación, que cuenta con elementos de prueba suficientes para dirigir una acusación formal contra los agentes investigados;
● tras la publicación del audio en medios, tres cargos de los Mossos d’Esquadra identificaron las voces de los agentes, de manera que sabemos que agentes participaron de forma más activa en las agresiones y quienes consintieron que se produjeran;
● independientemente del resultado de la rueda de reconocimiento, en ninguna circunstancia se puede responsabilizar a la personas agredida, exigiendo que más de dos años después de la agresión tenga que identificar a sus agresores;
● lo más relevante y lo que está en evidencia es que los agresores ya están identificados, y la rueda puede servir para reafirmar lo que ya sabemos.
De todos los casos recibidos por el Servicio de Atención y Denuncia de SOS Racisme (SAiD) en 20 años, apenas 4 policías fueron condenados por la vía penal, aunque en ningún caso se reconoció su motivación racista. Esperamos que con pruebas tan evidentes, este caso no caiga en la impunidad, como los otros 567 casos recibidos por el SAiD desde 1999.
DESCARGA EN PDF

La entrada Els agents identificats per una agressió racista es sotmetran a una roda de reconeixement se publicó primero en SOS Racisme.

 
[castellano]

Los seis mossos investigados por una agresión racista en el Bages solicitan que se les practique la rueda de reconocimiento con la cara cubierta

 
Tras la denuncia interpuesta en febrero de 2019 por un joven contra seis antidisturbios de la unidad ARRO de Manresa, por presuntos delitos contra la integridad moral, torturas y lesiones con una motivación racista, se inició un procedimiento para investigar a los agentes que continúa abierto .
Desde el comienzo, los agentes se han negado a colaborar, acogiéndose a su derecho a no declarar y recorriendo algunas de las diligencias practicadas, alegando errores procesales. La última de ellas fue la práctica de la rueda de reconocimiento, llegando a interponer un recurso de apelación ante la Audiencia Provincial de Barcelona que recientemente ha sido desestimado, confirmando que la rueda de reconocimiento debe ser practicada.
En fecha 9 de diciembre de 2020, se ha dictado una Providencia por el Juzgado de Instrucción número 5 de Manresa, señalando la fecha de la rueda para el próximo 28 de enero de 2021. Nuevamente, los abogados de la defensa han recurrido la decisión judicial alegando que los agentes deben realizar la rueda de reconocimiento con la cara cubierta, ya que el denunciante, en su primera declaración, indicó que los agresores eran antidisturbios que iban con una braga y sin casco, y que no fueron los agentes de seguridad ciudadana, también presentes en el operativo.
SOS Racisme ha presentado un escrito de impugnación al recurso interpuesto por los Mossos, reiterando que, como es lógico, durante la intervención (que duró horas) los agresores se quitaron la braga, por lo que el denunciante afirma que puede reconocer a los agentes que le agredieron.
Este recurso es una nueva estrategia para dilatar el procedimiento que juzga unos hechos que pasaron hace ya casi dos años, aunque ello implique solicitar un absurdo, como es que una rueda de reconocimiento se lleve a cabo con la cara cubierta.
Desde 1999, el Servicio de Atención y Denuncia de SOS Racisme (SAiD) ha recogido 571 casos de racismo policial. En 20 años, sólo se han condenado 4 policías por la vía penal y en ningún caso se ha reconocido la motivación racista. SOS Racisme espera que este caso, con una prueba tan evidente como es la grabación de los hechos, no caiga en el saco de la impunidad y se logre condenar a los perpetradores y cómplices del abuso policial, tanto a nivel judicial como a nivel policial
 

*Foto miniatura de portada: Gemma Tubert, ACN
DESCARREGA EN PDF

La entrada Els sis mossos investigats per una agressió racista al Bages sol·liciten que se’ls practiqui la roda de reconeixement amb la cara coberta se publicó primero en SOS Racisme.

VIDEO:

La entrada Mesa-debate: Perfilando a la policía. Reflexiones entorno a las identificaciones policiales racistas masivas. se publicó primero en SOS Racisme.