- Visibilitzar les identificacions policials per perfil racial i fer un primer estudi del context a Catalunya.
- Desnormalitzar-les. Animar les persones que viuen i/o veuen parades racistes a denunciar-les o, com a mínim, comunicar-les.
- Incidir políticament perquè les identificacions policials per perfil racial siguin explícitament prohibides i activament perseguides.
Experiències i coneixements
En Marc va ser identificat per la Guàrdia Urbana al centre de Barcelona quan anava acompanyat del seu pare, que és blanc. Quan el pare va reclamar als agents el motiu de l’aturada, aquests no van saber què respondre i van acabar demanant disculpes, però no al Marc, sinó al seu pare. Per ell, les identificacions racistes provoquen una actitud d’estar a la defensiva. A nivell identitari, poden crear una sensació d’impotència i desarrelament. Estar informat sobre la il·legalitat de les identificacions racials és per en Marc la primera eina per evidenciar-les.
L’Eduard va ser aturat per la policia nacional a l’estació d’autobusos de Castelló. Quatre agents el van arraconar i el van registrar, obligant-lo a treure tot el que tenia a les butxaques, mentre li feien preguntes intimidatòries com “què fas aquí” o “on vas”. Va explicar als agents que tenia nacionalitat espanyola, ja que era fill adoptat d’origen dominicà i pares catalans. Els agents no van deixar de sospitar d’ell fins que van comprovar la seva identitat.
En Moha ha perdut el compte de les vegades que l’han parat al llarg de la seva curta vida. Unes 10, diu, en el que portem de 2018. És incapaç de recordar-les totes perquè que el pari la policia és un fet tant habitual com que li demanin quina hora és. El que sí sap és que les aturades per #perfilètnic li han esguerrat el dia en què va aprobar el carnet de conduir, li han fet perdre un tren, l’han deixat en evidència davant dels amics del seu pare i han fet que el dependent del supermercat desconfiï d’ell perquè “alguna cosa haurà fet” si el paren tant.
Ngoy Ngoma és coordinador del projecte AfroDiccionario i membre de l’equip d’implementació del Decenni Afrodescendent a Espanya. Ha viscut a Madrid pràcticament tota la seva vida, però això no l’eximeix de sentir-se controlat, assetjat i perseguit per la policia en base al seu color de pell. En aquest vídeo explica una de les identificacions policials que ha patit, en la qual, tot i haver-se identificat correctament, va acabar detingut i acusat de desobediència. Assegura que les principals conseqüències de trobades incòmodes i injustes com aquesta amb la policia són la por, la desconfiança i la inseguretat.
Sara (nom fictici) viatjava a Londres amb els seu pare una setmana després d’haver adquirit la nacionalitat espanyola. Estaven molt emocionats fins que, a la cua per embarcar a l’avió, després d’haver passat tots els controls de seguretat sense problemes, les hostesses del vol de Ryanair els van aturar i van demanar-los documentació més enllà del passaport, com ara l’adreça del seu domicili o el número de compte bancària.
En Sergi (nom fictici) explica com es va desenvolupar l’última de les moltes identificacions per perfil ètnic que ha patit al llarg de la seva vida. Entre altres coses, ressalta la importància d’aprendre a defensar els drets d’un mateix sense posar-se en perill i de denunciar que “donar amb el perfil” no és motiu suficient per estar permanentment exposat a ser aturat per la policia a la via pública.
Manu (nom fictici) va ser aturat a l’entrada de la parada de metro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Malgrat haver-se identificat des del primer moment, els quatre Mossos d’Esquadra que estaven efectuant tasques de “prevenció del delicte”, van voler escorcollar-lo. Ell va sol·licitar anar a comissaria però els agents no li ho van concedir. Aleshores, va decidir despullar-se i entregar la roba als agents en senyal de protesta.
Que les identificacions policials basades en el color de la pell o l’ètnia siguin una pràctica comuna, no vol dir que siguin legals. En Shan es va sentir discriminat i criminalitzat quan un agent de la Policía Nacional li va demanar els papers sense motiu aparent. I convençut que estava vulnerant els seus drets, va denunciar-ho. En aquests moments el seu cas es troba davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.
El germà de la Natascha va venir de Bèlgica, el seu país natal, per fer-li una visita amb la seva dona. Després d’una nit de copes la parella tornava a casa de la seva germana. Mentre la dona s’asseia a un banc per descansar, ell li feia broma perquè continués caminant. Una agent de la Guàrdia Urbana els veu i acusa el noi d’estar agredint la seva dona. Ells ho neguen i continuen caminant però uns carrers més enllà es troben uns Mossos d’Esquadra que volen detenir-lo: “potser és normal al teu país, però pegar a les dones no ho és aquí”.