En Marc va ser identificat per la Guàrdia Urbana al centre de Barcelona quan anava acompanyat del seu pare, que és blanc. Quan el pare va reclamar als agents el motiu de l’aturada, aquests no van saber què respondre i van acabar demanant disculpes, però no al Marc, sinó al seu pare. Per ell, les identificacions racistes provoquen una actitud d’estar a la defensiva. A nivell identitari, poden crear una sensació d’impotència i desarrelament. Estar informat sobre la il·legalitat de les identificacions racials és per en Marc la primera eina per evidenciar-les.

L’Eduard va ser aturat per la policia nacional a l’estació d’autobusos de Castelló. Quatre agents el van arraconar i el van registrar, obligant-lo a treure tot el que tenia a les butxaques, mentre li feien preguntes intimidatòries com “què fas aquí” o “on vas”. Va explicar als agents que tenia nacionalitat espanyola, ja que era fill adoptat d’origen dominicà i pares catalans. Els agents no van deixar de sospitar d’ell fins que van comprovar la seva identitat.

En Moha ha perdut el compte de les vegades que l’han parat al llarg de la seva curta vida. Unes 10, diu, en el que portem de 2018. És incapaç de recordar-les totes perquè que el pari la policia és un fet tant habitual com que li demanin quina hora és. El que sí sap és que les aturades per #perfilètnic li han esguerrat el dia en què va aprobar el carnet de conduir, li han fet perdre un tren, l’han deixat en evidència davant dels amics del seu pare i han fet que el dependent del supermercat desconfiï d’ell perquè “alguna cosa haurà fet” si el paren tant.

Manu (nom fictici) va ser aturat a l’entrada de la parada de metro de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Malgrat haver-se identificat des del primer moment, els quatre Mossos d’Esquadra que estaven efectuant tasques de “prevenció del delicte”, van voler escorcollar-lo. Ell va sol·licitar anar a comissaria però els agents no li ho van concedir. Aleshores, va decidir despullar-se i entregar la roba als agents en senyal de protesta.