Durant aquests dies hem estat analitzant la situació, llegint i atenent les diferents reaccions de la ciutadania i de mitjans de comunicació. Hem valorat que el nostre comunicat inicial (a sota) no era prou clar i ha portat a algunes confusions i instrumentalitzacions. I per això volem explicar què preteníem amb el nostre comunicat:

[CAST al final]
En primer lloc, volíem aturar la instrumentalització de la lluita antiracista. Utilitzar el concepte de racisme per referir-se a aquest tipus d’accions banalitza el racisme i menysté el patiment de les seves víctimes reals. Considerem que des de diferents sectors s’ha estat utilitzant el concepte de racisme en la polèmica vers l’actual President, de la mateixa manera que altres sectors l’utilitzen per referir-se als atacs contra la ciutadania catalana. I en aquest mal ús del concepte, vingui d’on vingui, es malmet i debilita la lluita antiracista que realitzem cada dia des de fa anys moviments socials de base, col·lectius i associacions
En segon lloc, vam considerar que, a diferència d’altres ocasions en les que no hem intervingut per tractar-se de fets que no responen al nostre àmbit d’actuació, aquesta vegada calia un posicionament per part nostra perquè la polèmica sobre si era o no racisme, girava entorn del que anava a ser (i avui és) President de la Generalitat de Catalunya que compta amb el suport d’una majoria parlamentària, el que implica que les seves paraules i accions adquireixen una repercussió rellevant.
En tercer lloc, volíem traslladar la nostra opinió vers els missatges polèmics del Sr. Quim Torra. Des del principi hem expressat, que considerem que els seus missatges no són racistes, però que tot i així els rebutgem. Considerem que es tracta d’un discurs perillós, irresponsable i inacceptable, que també utilitzen altres polítics. Parlar de “els espanyols”, així com parlar de “els catalans”, com a grups homogenis i contraposats representa una simplificació excessiva d’una realitat extremadament més complexa, diversa i rica. I són plantejaments que no contribueixen a la construcció d’una societat diversa i cohesionada, de la que tothom s’hi senti part.
Tanmateix, sentim la responsabilitat de clarificar què és el que entenem per racisme:

• Són les formes d’exclusió, segregació, discriminació o agressió a les persones per motiu del seu origen ètnic o nacional, pel color de la pell, per creences religioses, pràctiques culturals, que neixen com a resultat de l’acció de racialitzar determinats grups de persones.
• No és només una ideologia: és una pràctica sistemàtica i rutinària que es fa necessària per mantenir una estructura de poder basada en l’hegemonia cultural occidental.
• És estructural, es manifesta en les relacions institucionals i en les relacions quotidianes. Pot manifestar-se de forma explícita o de forma tàcita.

La denúncia del racisme, com a element estructural de dominació, és una tasca que moltes persones, associacions i moviments socials de base del nostre país duem a terme a diari des de fa anys, conscients que una societat racista no garanteix els mateixos drets i llibertats a tothom.
Aquest és el nostre àmbit específic d’actuació des del que seguirem, com hem fet els darrers 30 anys, denunciant el racisme que cada dia pateixen moltes persones a Catalunya i arreu.
 

[POSICIONAMENT]
Arran de la polèmica generada pels posicionaments del Sr. Joaquim Torra, investit ahir President de la Generalitat de Catalunya, des de SOS Racisme Catalunya volem manifestar que:
Rebutgem el discurs que el Sr. Joaquim Torra va fer servir de manera reiterada. Un discurs perillós, irresponsable i inacceptable, basat en prejudicis. Un discurs que és encara més greu quan es fa servir des d’àmbits intitucionals i des d’una posició de poder, i que per aquesta raó ha de ser identificat i denunciat en tot moment que es doni.
Per aquests motius, com associació independent de defensa dels drets humans des de l’acció antiracista estarem, com ho hem estat sempre, alerta, per denunciar i contra-argumentar els posicionaments racistes que amb pràctiques discriminatòries i discurs de l’odi malmetin la convivència i la cohesió social. I actuarem independentment de l’espai on es donin o els partits, les entitats o col·lectius que ho promoguin.
D’altra banda, rebutgem la instrumentalització de la lluita contra el racisme que considerem que s’està fent des d’alguns àmbits arran d’aquesta polèmica. La denúncia del racisme com element estructural de dominació, és una tasca que moltes persones, associacions i moviments socials del nostre país duem a terme a diari, conscients de que en una societat racista no hi hauran drets, llibertats i igualtats per tothom. Per aquest motiu, hem de ser especialment vigilants per no restar forces i legitimitat a una lluita tan necessària com l’antiracista.
 
Consell de SOS Racisme Catalunya
15 de maig del 2018

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.
Hacemos este comunicado con el objetivo de aclarar nuestro posicionamiento publicado el pasado 15 de mayo.
Durante estos días hemos estado analizando la situación, leyendo y atendiendo las diferentes reacciones de la ciudadanía y de medios de comunicación. Hemos valorado que nuestro comunicado inicial (abajo) no era suficiente claro y ha dado pie a algunas confusiones e instrumentalizaciones. Por este motivo queremos explicar cual era nuestro objetivo:
En primer lugar, queríamos frenar la instrumentalización de la lucha antiracista. Utilizar el concepto de racismo para referirse a este tipo de acciones banaliza el racismo y desprecia el sufrimiento de sus víctimas reales. Consideramos que desde diferentes sectores se ha estado utilizando el concepto de racismo en la polémica referente al actual President, de la misma manera que otros sectores lo utilizan para referirse a los ataques contra la ciudadanía catalana. Y en este mal uso del concepto, venga de donde venga, se daña y debilita la lucha antiracista que realizamos cada día desde hace años movimientos sociales de base, colectivos y asociaciones.
En segundo lugar, consideramos que, a diferencia de otras ocasiones en las que no hemos intervenido por tratarse de hechos que no responden a nuestro ámbito de actuación, esta vez era necesario un posicionamiento por nuestra parte puesto que la polémica sobre si era o no era racismo, giraba entorno al que iba a ser (y de hecho es) President de la Generalitat de Catalunya, que cuenta con el apoyo de una mayoría parlamentaria, lo que implica que sus palabras y acciones adquiren una repercusión relevante.
En tercer lugar, queríamos trasladar nuestra opinión respecto los mensajes polémicos del Sr. Joaquim Torra. Des de el principio hemos expresado que sus mensajes no son racistas, pero igualmente los rechazamos. Consideramos que se trata de un discurso peligroso, irresponsable e inaceptable, usado por otros políticos también. Hablar de “los españoles” o de “los catalanes” como grupos homogéneos y contrapuestos, representa una simplificación excesiva de una realidad extremadamente compleja, diversa y rica. Y son planteamientos que no contribuyen a la construcción de una sociedad diversa y cohesionada, de la que todo el munda se sienta parte integrante.
Por otro lado, sentimos la responsabilidad de clarificar qué entendemos por racismo:

• Son las formas de exclusión, segregación, discriminación o agresión a las personas por motivo de su orígen étnico o nacional, por su color de piel, creencias religiosas, prácticas culturales, que nacen como resultado de la acción de racializar determinados grupos de personas.
• No se trata solamente de una ideología: es una práctica sistemática y rutinaria que se hace nesaria para mantener una estructura de poder basada en la hegemonia cultural occidental.
• Es estructural, se manifiesta en las relaciones institucionales y en las relaciones cotidianas. Puede manifestarse de manera explícita o de manera tácita.

La denuncia del racismo como elemento estructural de dominación, es un trabajo que muchas personas, asociaciones y movimientos sociales de base de nuestro país llevang a cabo cada día desde hace años, conscientes que una sociedad racista no garantiza los mismos derechos y libertades para todos y todas.
Éste es nuestro ámbito específico de actuación desde el que seguiremos, como hemos hecho los últimos 30 años, denunciando el racismo que cada día sufren muchas personas en Catalunya y en todo el mundo.

[POSICIONAMIENTO]
A raíz de la polémica generada por los posicionamientos del Sr. Joaquim Torra, envestido President de la Generalitat de Catalunya, desde SOS Racisme Catalunya queremos manifestar que:
Rechazamos el discurso que el Sr. Torra utilizó de manera reiterada. Un discurso peligroso, irresponsable e inaceptable, basado en prejuicios. Un discurso que es aún más grave cuando se utiliza desde ámbitos institucionales y desde una posición de poder. Y que por esta razón ha de ser identificado y denunciado en cualquier momento en el que se dé.
Por estos motivos, como asociación independiente de defensa de los derechos humanos desde la acción antiracista, estaremos alerta, como lo hemos estado siempre, para denunciar y contrargumentar los posicionamientos racistas que con prácticas discriminatorias y discurso del odio puedan dañar la convivencia y la cohesión social. Y actuaremos independientemente del espacio donde tenga lugar o los partidos, entidades o colectivos que lo promuevan.
Por otro lado, rechazamos la instrumentalización de la lucha contra el racismo que consideramos que se está haciendo desde algunos ámbitos a raíz de esta polémica. La denuncia del racismo como elemento estructural de dominación es una tarea que muchas personas, asociaciones y movimientos sociales de nuestro país llevamos a cabo cada día, conscientes de que en una sociedad racista no habrán derechos, libertades e igualdad para todos. Por este motivo, debemos ser especialmente cautelosos para no restar fuerzas y legitimidad a una lucha tan necesaria como la antirracista.
 
Consell de SOS Racisme Catalunya
15 de maig del 2018
 

La entrada Aclariment i posicionament sobre la polèmica entorn el Sr. Joaquim Torra se publicó primero en SOS Racisme.

Un de cada cinc habitants del planeta viu en situació de pobresa, la mateixa proporció que a casa nostra. Davant aquesta realitat inadmissible, els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, agenda de treball internacional fins el 2030, insten tots els països a complir amb determinades metes. El primer objectiu és posar fi a la pobresa arreu del món i el desè defensa l’adopció de noves polítiques fiscals, salarials i de protecció social per aconseguir progressivament una major igualtat.

Davant la necessitat d’un canvi de model econòmic i social orientat a la justícia global, Pobresa Zero reivindica la responsabilitat dels poders públics de desplegar polítiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats i eradicar la pobresa. Per aconseguir-ho reclama a les institucions que s’apuntin a l’agenda les propostes en 12 fronts per fer de Catalunya un país més just, on totes les persones tinguem les mateixes oportunitats per a una vida digna i plena, i que alhora contribueixi a fer-ho possible també arreu del món.

I. Construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones

Segons la OIT, “el treball remunerat dignament ha de constituir la base de les estratègies encaminades a reduir la desigualtat”. Les diferències entre els salaris més alts i els més baixos han crescut a escala mundial, però a Espanya les desigualtats s’han eixamplat més que en qualsevol altre Estat desenvolupat i la bretxa de gènere continua creixent. A Catalunya, el 15% dels treballadors són pobres i els salaris estan per sota de la mitjana europea. Per superar aquest atzucac cal generar ocupació de qualitat amb nou marc laboral orientat a repartir el treball i promoure l’equitat i la inclusió social, amb contractes que garanteixin l’estabilitat i la dignitat, un salari mínim més alt i una inspecció efectiva que eviti abusos. L’avenç cap a un nou model productiu i econòmic basat en l’ètica i la justícia social ha d’incloure polítiques de suport a l’economia solidària i un paper directe del Govern com a generador de canvis a través de clàusules socials de contractació i compra pública.

II. Educar sense deixar ningú enrere

Totes les persones tenim dret a l’educació, però la desigualtat econòmica i social condiciona l’èxit educatiu dels infants i joves. Procedir d’entorns empobrits suposa accedir més tard a l’oferta educativa, tenir pitjors resultats i abandonar abans el sistema. El percentatge de joves catalans que deixen prematurament els estudis o que ni estudien ni treballen és dels més alts d’Europa. No corregir les desigualtats suposa una vulneració de drets i un atac a la cohesió social. Per redreçar-ho cal garantir una educació equitativa i de qualitat que asseguri la igualtat d’oportunitats, apostant per l’educació 0-3 anys i dotant-nos d’una escola pública diversa, no segregada, inclusiva i gratuïta. Calen també més i millors polítiques d’acompanyament i orientació a infants, joves i les seves famílies i, sobretot, garantir als més vulnerables el dret a l’educació més enllà de l’escola.

III. Aplicar una fiscalitat justa

La política fiscal defineix el model de societat que volem construir i és un pilar fonamental per a l’equitat. Per combatre les desigualtats cal revisar les polítiques de recaptació i despesa i adoptar un sistema fiscal just en què paguin més aquells que més tenen. Tenim marge de maniobra: la pressió fiscal a l’Estat espanyol està set punts per sota de la mitjana de la UE: un 37,8% del PIB davant el 45,2% europeu. Per una redistribució més justa i equitativa dels recursos cal augmentar la capacitat recaptatòria de la Generalitat amb la reforma de l’impost sobre successions i donacions, desenvolupar una hisenda pròpia que garanteixi els principis de proporcionalitat i responsabilitat, protegir l’esforç fiscal dels que menys tenen, blindar les cotitzacions a la Seguretat Social, potenciar la lluita contra el frau i obrir la fiscalitat a la participació en base al principi de transparència.

IV. Desenvolupar un sistema de prestacions que garanteixi uns mínims a tothom

El gran número de persones excloses del sistema de protecció social evidencia les limitacions d’un model complex, incoherent i fragmentat. A Catalunya 519.800 desocupats no cobren subsidi ni prestació i 257.700 persones viuen en llars sense cap ingrés. La quantia de les prestacions no arriba al salari mínim interprofessional i la cobertura és insuficient. Per complir l’article 24.3 de l’Estatut cal garantir uns ingressos mínims a tothom en la línia que planteja la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania com a dret subjectiu, que més enllà de permetre una vida digna instauri el valor de l’autonomia personal com a objectiu central de les polítiques socials.

V. Assegurar un habitatge digne per a tothom

A Catalunya s’han iniciat més de 110.000 execucions hipotecàries des del 2008 i més de dues terceres parts dels 50 desnonaments diaris tenen com a causa l’impagament del lloguer. Més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica i més d’11.500 persones no tenen llar. El foment de l’habitatge en propietat ha provocat sobreendeutament i la nefasta regulació del sistema bancari agreuja la situació de les famílies amb dificultats. Per fer-hi front cal desenvolupar el reglament de la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica; ampliar el parc públic de lloguer social; fomentar usos alternatius de tinença; i incrementar ​el parc de centres d’acollida i menjadors per a persones sense sostre.

VI. Garantir els serveis sociosanitaris com a dret

Tots els espanyols i els estrangers en territori nacional tenen dret a la salut i a l’assistència social, però els copaga-ments posen en perill l’equitat del sistema i són discriminatoris. L’envelliment de la població i els canvis en les estructures familiars requereixen un nou model d’atenció sociosanitària que superi la forta asimetria actual entre els drets i deures de les usuàries del sistema sanitari i les dels serveis socials. Ambdós han de ser públics i universals, basats en la solidaritat i el principi redistributiu, i finançats majoritàriament a través dels impostos amb un percentatge del PIB equivalent a la mitjana de la UE-15. L’atenció ha d’estar centrada en la persona i promoure la seva autonomia mitjançant la incorporació sistemàtica de la prevenció del risc sanitari i social.

VII. Eradicar les polítiques migratòries racistes

Les lleis i polítiques actuals defineixen un apartheid jurídic que sotmet la població d’origen immigrat a una ciutadania de segon nivell i la crisi de refugiats posa de manifest el concepte d’Europa-fortalesa, a més d’assenyalar que les grans migracions tenen, en origen, una causa d’injustícia sovint alimentada per interessos econòmics i/o polítics. Reclamem un pacte europeu que garanteixi la igualtat de drets i oportunitats i aposti per la pedagogia en tots els àmbits. A l’Estat espanyol cal derogar la Llei d’Estrangeria i les subsegüents normatives que violen drets fonamentals, suspendre les ordres d’expulsió i tancar els CIEs.

VIII. Fomentar un comerç equitatiu i sostenible entre els països

Els actuals intercanvis comercials provoquen greus danys sobre els drets econòmics, socials i culturals de les poblacions més vulnerables degut a un model comercial que destrueix mitjans de subsistència i sabers ancestrals. Davant els límits ambientals i la petjada ecològica del model de consum, reclamem un comerç equitatiu entre els països, respectuós amb la sostenibilitat del planeta i basat en el respecte dels drets humans. Per fer-lo efectiu cal aturar els Tractats de Lliure Comerç que pretenen liberalitzar béns i serveis i afavorir les inversions de capital atorgant més poder a les transnacionals en detriment dels poders públics; prioritzar el benestar de les persones i el medi ambient per sobre dels beneficis econòmics; i promoure la sobirania alimentària.

IX. Exigir el control de les transaccions financeres

L’economia especulativa ha guanyat pes en detriment de la productiva, que és la que crea ocupació i cobreix les necessitats bàsiques, degut a la liberalització dels mercats de capitals i els paradisos fiscals, entre altres. Per revertir aquesta deriva cal regular els mercats de capitals; implantar un impost sobre les transaccions financeres per impulsar el desenvolupament dels països empobrits i combatre el canvi climàtic; afavorir la transparència financera; i acabar amb l’evasió, el frau fiscal i el blanqueig de capitals. A Catalunya reclamem una llei que impedeixi la contractació pública d’empreses radicades o que operin en paradisos fiscals.

X. Auditar el deute públic per dilucidar la seva legitimitat

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides afirma que “la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans”. En un context en què el deute extern podria ser considerat un mecanisme de dominació i empobriment que perpetua unes relacions injustes i desiguals, demanem auditories dels deutes públics per dirimir la seva legitimitat; la reclamació de responsabilitats polítiques i judicials als qui hagin contret deutes que han acabat vulnerant els drets de la ciutadania; i pautes per a l’endeutament futur.

XI. Supervisar les inversions realitzades per empreses transnacionals

La limitació de la responsabilitat dels governs a l’interior de les seves fronteres comporta un buit en la protecció real dels drets humans a nivell internacional que les empreses transnacionals aprofiten sovint al no veure’s obligades a respectar-los allà on inverteixen, però els Estats poden convertir els principis rectors de Nacions Unides en obligatoris i acompanyar-los de mecanismes de supervisió. Proposem crear un observatori públic que emeti informes independents sobre els impactes de la inversió catalana a l’exterior i demanem incorporar aquests principis a la promoció de la internacionalització de l’economia catalana com a norma d’obligat compliment.

XII. Implementar una política pública de cooperació internacional coherent i justa

El compromís dels països enriquits de destinar el 0,7% del PIB al desenvolupament dels més empobrits no s’ha arribat a complir mai i, en la pràctica, els empobrits acaben convertint-se en creditors nets dels enriquits pel retorn dels deutes i la repatriació de beneficis de les inversions estrangeres directes. Malgrat haver quedat desfasat, assolir el 0,7 mostraria una mínima voluntat política que ha d’anar acompanyada de polítiques transversals coherents per fomentar el desenvolupament sostenible, la igualtat de gènere i la construcció de pau.

En definitiva, POBRESA ZERO RECLAMA actuar sobre les causes estructurals de les desigualtats potenciant els poders públics com a actor principal de la cohesió social i de l’economia a través de la regulació perquè els mercats treballin també per al benestar comú, amb l’objectiu d’oferir un marc real d’igualtat d’oportunitats, afavorir la redistribució de la riquesa i garantir una vida digna per a tothom.

Més informació:

• Descarrega el Manifest Pobresa Zero 2015 (pdf)
• Web: pobresazero.wordpress.com/
• Facebook: https://www.facebook.com/PobresaZeroCat

La entrada #COMUNICAT: 12 fronts en la lluita contra les desigualtats se publicó primero en SOS Racisme.

• El Periódico
• La Vanguardia
• El diario.es
• El País
• El Punt-Avui
• TV3 (minut 23.20)

La entrada #NOTÍCIA: Un pas endavant en la lluita contra els CIE se publicó primero en SOS Racisme.

• Fes seguiment de la votació per les xarxes, amb l’etiqueta #CIEalParlament.
  
• Segueix la votació en directe a la web de Canal Parlament: http://www.canalparlament.cat/
• Celebrem aquesta fita de la mobilització ciutadana amb una altra d’històrica: l’aprovació de la ILP d’Habitatge de la PAH. A partir de les 18h (hora prevista per la votació de la ILP al Parlament) als exteriors del Parlament de Catalunya, Parc de la Ciutadella. (Més informació a l’esdeveniment de Facebook de la PAH Barcelona: https://www.facebook.com/events/1028967507138246/)

Gràcies a tots i totes les persones, entitats i moviments que no han desistit mai en aquesta lluita, cada cop tenim més a prop el tancament.

La entrada #NOTÍCIA: Demà el Parlament votarà la resolució pel tancament del CIE se publicó primero en SOS Racisme.

Hi ha hagut altres compromisos claus, com el rebuig a les batudes amb perfil ètnic, instant al govern de la Genralitat i al Govern Central a cessar aquestes actuacions il·legals. També s’ha pronunciat sobre les deportacions, rebutjant el Protocol 2007 sobre Deportacions, que preveu la sedació forçada i l’ús de corretges d’immobilització en els macrovols d’expulsió. Un altre dels acords de les Conclusions del Parlament ha estat el rebuig frontal a les deportacions express, que es produeixen sense les mínimes garanties per a les persones que són expulsades.

• Vídeo de la roda de premsa al Parlament, amb les intervencions d’Alba Cuevas de SOS Racisme, Andrés García de Tanquem els CIES, Marga García de MigraStudium.

La entrada #NOTÍCIA: El Parlament de Catalunya aprova una resolució per demanar el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers se publicó primero en SOS Racisme.

La hipòtesi del tancament del CIE queda reforçada després de la històrica mobilització del passat 20 de juny

El proper dijous 2 de juliol es votarà a la Comissió de Justícia i Drets Humans les conclusions del Grup de Treball sobre el model de Centres d’Internament d’Estrangers. Unes conclusions que giraran al voltant de la proposta de tancament dels CIE, que les entitats socials porten anys reclamant i que ha sortit reforçada després de la multitudinària mobilització del passat dissabte 20 de juny.

Durant els 6 mesos que ha estat en funcionament, el Grup de Treball sobre models de CIE ha comptat amb una desena de compareixences d’entitats, juristes, experts i jutges. Tots ells han coincidit en una crítica d’arrel al model de Centres d’Internament d’Estrangers, i la pràctica totalitat en la viabilitat de la proposta del seu tancament.

En aquest moment, el debat en seu parlamentària se situa en tres punts que haurà de recollir el document de conclusions:

• Actuacions urgents per garantir els drets fonamentals de les persones que actualment estan tancades a aquests Centres. Es tracta d’algunes millores de les condicions d’estància als CIE que atempten directament contra la dignitat de les persones detingudes. Per exemple, la instal·lació de lavabos a les cel·les: actualment la seva absència obliga els interns a haver de fer les seves necessitats en cubells o bosses durant la nit. També, que es garanetixi l’assistència sanitària al centre les 24 hores del dia.

• Un posicionament clar i contundent del Parlament pel tancament dels CIE, instant el Ministeri d’Interior a clausurar-los en un període de 6 mesos. Malgrat que actualment ni el Parlament ni el govern no tenen competències sobre el Centre, la proposta que s’està debatint amb els grups és que des del Parlament s’insti formalment al Ministeri de l’Interior a tancar-lo. La majoria d’experts assenyalen que aquest tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers es podria realitzar dins del marc legal actual, i que no suposaria cap daltabaix en els fluxes migratoris. Aquest posicionament aniria acompanyat d’una circular a les forces i cossos de l’Estat amb la prohibició explícita de realitzar batudes per perfil ètnic, que malgrat ser il·legals, segueixen realitzant-se a Catalunya.

• Finalment, un canvi profund en la política migratòria, garantint els drets humans de les persones en trànsit migratori i afavorint la seva acollida i regularització. Es tracta d’encetar una reflexió en profunditat sobre la política migratòria al nostre país, i les seves implicacions pels drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols -on s’utilitzen pràctiques com la sedació forçosa- o les deportacions exprés que es realitzen sense ni tan sols garantir el dret a assistència lletrada. Amb tot, revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el seu dret a viure en família, i en algunes ocasions, fins i tot, el dret a la vida.

El Parlament de Catalunya ha d’ésser conscient de la responsabilitat que ostenta. Fins avui, la resolució impulsada per les entitats de Tancarem el CIE compta amb el suport de ERC, ICV-EUiA i la CUP. En relació al PSC, les reunions han estat molt positives pel que fa a canvi de paradigma de política migratòria I finalment el grup parlamentari aposta clarament per obrir un proces pel tancament dels CIE. No obstant això, per aconseguir la majoria del Parlament es necessita el vot favorable dels diputats de CDC i UDC.

Tan CDC com UDC, malgrat que han fet declaracions a premsa manifestant que estan per un canvi de model, encara no han aclarit la seva posició a les entitats promotores. Les entitats membres de Tancarem el CIE, els recordem que de cara a la votació de dijous ja no valdrà el silenci ni la indefinició. La societat civil i la ciutadania, ha de saber si aquests partits estan realment compromesos amb una Catalunya on no es vulnerin els drets humans.

En cas que finalment s’aconseguís el suport de CDC i UDC i es pogués aprovar la resolució per majoria, estaríem davant d’una Declaració pionera en matèria de drets humans no només a Catalunya, sinó a tota Europa. Una Declaració que situaria el Parlament de Catalunya com un dels més compromesos amb l’esperit i finalitat de la Carta dels Drets Humans, i que podria ser replicada a altres comunitats autònomes de l’Estat o països d’Europa.

CDC i UDC han de decidir si s’identifiquen amb la política migratòria i de control de fronteres repressiva del PP i Ciutadans, o bé si aposten per una política d’acollida, bon veïnatge i compromesa de manera ferma amb el respecte als Drets Humans.

Les entitats que lluitem per aconseguir el tancament dels CIE tenim clar que amb voluntat política podem tancar-los, i per això exigim al Parlament de Catalunya un posicionament ferm, públic i oficial de rebuig a l’existència dels Centres d’Internament d’Estrangers.

Nota en pdf.

La entrada #COMUNICAT: l Parlament podria aprovar una resolució històrica instant a tancar el CIE Zona Franca se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #COMUNICAT: Reunim el suport dels Grups Parlamentaris per rebutjar el racisme del Partit Popular [vídeos] se publicó primero en SOS Racisme.

No tenim paraules per descriure la moció que el Partit Popular de Catalunya va presentar a la Mesa del Parlament el passat 7 de maig. Certament de vegades la realitat supera la ficció, i així ha passat amb aquest document que a banda de ser racista i xenòfob, diu mentides, planteja propostes polítiques al govern de la Generalitat sobre les quals no té competències. És alarmista i posa en perill la convivència i la cohesió social al nostre país.

• «El Parlament de Catalunya rechaza el racismo y se opone a cualquier manifestación de xenofobia o racismo hacia el inmigrante» Més val que els primers en aplicar aquesta màxima sigui el propi PP, són masses els exemples que posen en evidència que fan precisament el contrari. A nivell estatal: una política migratòria assassina a la frontera sud o excloent a les persones estrangeres sense papers d’un dret fonamental amb el Real Decret sobre Sanitat…. entre altres. A nivell municipal, només cal repassar els comentaris que els darrers dies candidats i candidates a diferents alcaldies han fet en relació les persones d’origen estranger. El PPC és hipòcrita i menteix.
• Proposa que el Parlament de Catalunya insti al Govern de la Generalitat a «Promover ante los ayuntamientos el cierre de los centros de culto ilegales relacionados con el salafismo» Més enllà de la pròpia mesura, considerem que aquesta és una proposta incendiària, que criminalitza a un col.lectiu, crea alarma social i posa pals a les rodes a la convivència als nostres pobles i ciutats.
• Dirigida, també, al Govern de la Generalitat. «Poner en marcha un compromiso de integración, no aceptando a quines no respetan la ley y atenten contra la seguridad y tranquilidad de nuestros vecinos». I una més «Impulsar la priorización de las ayudas públicas municipales no ligadas a servicios de urgencia social a quines tengan residencia plenamente legal y a quines son ciudadanos de pleno derecho». A més del llenguatge xenòfob utilitzat, no diuen res nou, aquesta proposta la recull la llei d’estrangeria a l’article 14 (*) Demostren, així, el seu desconeixement normatiu de la realitat.
• «Potenciar que el inmigrante se comprometa a cumplir las leyes y a respetar las costumbres de nuestra sociedad, a aprender nuestras lenguas oficiales, a pagar sus impuestos y cotizaciones como todos los demás, a trabajar activamente para integrarse y a regresar a su país si durante un tiempo no logran encontrar empleo.» A banda de ser una proposta totalment desproporcionada que traspassa el límit de les competències, és contrària a la normativa actual, autonòmica i estatal, així com també a pactes internacionals que vinculen a l’estat espanyol. Demagògia en estat pur.

Sembla que les propostes del PPC es mantenen en dividir a la població en ciutadans de primera, de segona…. i no ciutadans. De nou relacionen delinqüència amb immigració. I parlen “d’integració” com si integrar-se en una societat no volgués dir formar-ne part, és a dir, participar plenament de totes les decisions polítiques i socials. Per al PP, “integrar-se” vol dir sotmetre’s als dictats antidemocràtics que inspiren aquest partit: pensar, resar, vestir-se i fins i tot menjar..
Des de SOS Racisme Catalunya

• Considerem que aquest document està fora de lloc. És indigne i llunyà de l’ètica i la responsabilitat que entenem que diputats i diputades del Parlament de Catalunya han de tenir.
• Condemnem cadascun del punts perquè són racistes, perquè atempten contra la dignitat de les persones i perquè promouen l’odi.
• Demanem a la resta de Grups Parlamentaris que no entrin en aquest joc i que apartin i aïllin a un partit que fa propostes que posen en perill la convivència i la cohesió social a Catalunya.

Descarrega el text original de la moció del PPC

(*) Artículo 14 de la LOEX. Derecho a la Seguridad Social y a los servicios sociales. 1. Los extranjeros residentes tienen derecho a acceder a las prestaciones y servicios de la Seguridad Social en las mismas condiciones que los españoles. 2. Los extranjeros residentes tienen derecho a los servicios y a las prestaciones sociales, tanto a las generales y básicas como a las específicas, en las mismas condiciones que los españoles. En cualquier caso, los extranjeros con discapacidad, menores de dieciocho años, que tengan su domicilio habitual en España, tendrán derecho a recibir el tratamiento, servicios y cuidados especiales que exija su estado físico o psíquico. 3. Los extranjeros, cualquiera que sea su situación administrativa, tienen derecho a los servicios y prestaciones sociales básicas.

La entrada #COMUNICAT: El PPC supera la ficció i demostra que encara pot ser més racista se publicó primero en SOS Racisme.

• Resum (escrit) de la compareixença al Parlament d’Alba Cuevas
• Document de Treball amb els partits polítics.
• Dossier de premsa.

La entrada #NOTÍCIA: Portem els CIES al Parlament se publicó primero en SOS Racisme.

La entrada #NOTÍCIA: Carta a la Presidenta del Parlament se publicó primero en SOS Racisme.