Gairebé 6 anys després dels fets, Daniel Baiget Ortega, agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, ha estat condemnat per l’Audiència Provincial a un any de presó i una indemnització de 10.000€ per trencar la mandíbula d’un cop de puny a Kamal Uddin.
Davant la sentencia, des de SOS Racisme Catalunya, que representen en Kamal al procés judicial, volem manifestar la nostra satisfacció perquè:
-
El sistema judicial condemna l’agent de policia a un any de presó i a indemnitzar econòmicament la víctima. Un cas que estava destinat a ser arxivat, per les nombroses traves policials i judicials que hem trobat durant tota la instrucció, finalment acaba en condemna.
-
La sentència constata que Kamal U. deia la veritat i que l’agent el va agredir. Després de 5 anys continuament qüestionat,discriminat i victimitzat pel sistema judicial de manera reiterada, avui es pot sentir més recolzat.
-
Aquesta fita no hagués estat possible sense la persistència i valentia de Kamal en la recerca de justícia i de veure reconeguda la seva dignitat. Una actitud molt lloable donada la seva situació i imprescindible perquè la nostra entitat pugui tirar endavant el procés malgrat els entrebancs judicials, tal i com recull la mateixa sentència fins en dues ocasions.
-
Aquest és un pas més en la lluita per acabar amb la impunitat policial.
Malgrat la condemna, hem de fer una REFLEXIÓ CRÍTICA de la sentència:
-
Considerem que és una sentencia feta a mida per no empresonar l’agent de policia. Absolvent-lo de l’acusació de delicte contra la integritat moral i els diferents agreujants.
-
És per nosaltres incomprensible que no s’apliqui l’agreujant d’abús d’autoritat (art. 22-7ª CP) tenint en compte que és una agressió que fa un agent de la policia enservei,fent-se valer d’aquesta situació (tal com la mateixa sentència recull a la pàgina 6).
-
Tampoc es té en compte en cap moment la situació de vulnerabilitat de la víctima: una persona acabada d’arribar al país, sense coneixement de l’idioma, en situació administrativa irregular, etc.; circumstàncies que faciliten l’abús i que ens porten a identificar la pràctica com a racista.
-
“…es probable que sin intervención de la acusación particular no se hubiera llegado ni siquiera a la fase intermedia” (pàg. 21 de la sentència). Considerem que aquest cas exemplifica la manca de protecció de les víctimes d’abusos policials dins el sistema. Sense el suport d’una entitat civil, com SOS Racisme, la denúncia no hauria tingut recorregut, com recull el mateix jutge a la sentència. Tot i donar sentit a la nostra tasca, no podem obviar la debilitat de l’Estat de Dret que aquí es manifesta.
-
Malgrat la sentència condemnatòria, no aconseguim que els jutges tinguin en compte la motivació que ens porta a actuar com a entitat: el racisme. Un fet que, un cop més, ens fa concloure que el sistema judicial no ajuda a defensar els drets humans.
-
Lamentem que la sentència no inhabiliti un funcionari públic, responsable de la seguretat ciutadana, tot i haver estat condemnat per agressió. Esperem que l’Ajuntament de Barcelona, responsable de la policia local, aquest cop sí, reaccioni prenent les mesures necessàries.
-
Més enllà de la responsabilitat subsidiària de l’Ajuntament en la indemnització a la víctima, que es recull a la sentència, reiterem que cal fer tots els esforços necessaris per desactivar les actituds no democràtiques dels cossos de policia, com ara el racisme institucionalitzat.
Resum dels fets:
Els fets van ocórrer el 9 de juliol del 2011, tal com prova la sentència, quan dos agents de policia van aturar el cotxe patrulla davant de Kamal Uddin, que esperava un amic seu a les Rambles. Li van demanar la identificació i el van traslladar a comissaria. Allà un dels agents el va conduir a l’interior de les dependències policials però el portà a una zona sense càmeres on li etzibà un cop de puny i el colpejà diverses vegades, fracturant-li la mandíbula. El va deixar anar sense deixar constància de la detenció ni al registre ni al document de treball. Les càmeres de la comissaria mostren l’entrada i la sortida de la víctima.
Kamal, acompanyat d’un amic seu, testimoni al judici, va dirigir-se al centre mèdic “Perecamps” que el va derivar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Allà el van intervenir quirúrgicament. Va estar dos dies hospitalizat i va necessitar 140 dies per la seva recuperació.
En donar-li l’alta presentà una denuncia a Mossos d’Esquadra i posteriorment es va dirigir al Servei d’Atenció i Denúncies (SAiD) de SOS Racisme. Des de l’entitat vam assumir el cas, en tractar-se d’una agressió amb motivació racista iniciada a partir d’una identificació per perfil ètnic.
El procés judicial no ha estat gens fàcil: el cas es va arxivar dos cops, el procés d’instrucció s’ha desenvolupat amb continues traves i, després de 5 anys, el novembre de 2016 es va celebrar el judici oral i públic a la secció novena de l’Audiència Provincial de Barcelona.
Notícies relacionades:
- 42 segons sense gravació i una mandíbula trencada, La Directa. 29/11/2016
- Els 42 segons d’en Kamal a la comissaria de la Rambla, El País 30/11/2016
- Los fallos de traducción perturban el juicio a un guardia urbano por romper la mandíbula a un inmigrante, El Periódico, 29/11/2016
