COMUNICAT: PROU RACISME EN NOM DE LA SEGURETAT

Des del mes de setembre de 2023,  a Manresa s’estan estenent dispositius policials conformats per Mossos d’Esquadra, Policia Local i Policia Nacional per parar, identificat i intervenir a joves i menors d’edat d’aparença magrebina, intensificant una sobrevigilància sobre aquest col·lectiu. Aquestes batudes racistes, amb una gran desproporció de dispositius policials,  venen acompanyades d’un discurs islamòfob i criminalitzador  per part d’alguns grups polítics interessats a presentar Manresa com una ciutat  que pateix violència extrema a l’espai públic. Així doncs, de forma interessada estableixen una relació falsa entre els  grups de joves d’origen migrat i un suposat augment de la criminalitat. 

La realitat, però, és que ni a Manresa ni arreu de Catalunya, hi ha una relació directe entre criminalitat i migració. De fet, si ens atenem a les dades, analitzades a diversos estudis, : més d’un segle d’estudis indiquen que la taxa de delinqüència es menor entre els nascuts a l’estranger que entre els nascuts al país. Concretament a la ciutat bagesana, l’increment d’inseguretat que denuncien alguns sectors és absolutament falsa: , els Mossos d’Esquadra asseguren que les dades delinqüencials entre el gener i l’agost d’enguany indiquen que no hi ha hagut un augment significatiu dels delictes a la ciutat respecte a l’any anterior.

Els resultats a l’Estat espanyol són similars. Ha estat el país europeu con el major creixement de població immigrant i  la taxa de delinqüència d’Espanya ha descendit lleugerament, sent Espanya el tercer país europeu amb menor taxa de delinqüència segons dades d’Eurostat. 

L’associació entre migració i delinqüència, per desgracia tan arrelada a l’imaginari social a Espanya, no té a veure amb dades objectives, sinó amb narratives racistes i islamofòbia. Tot i així, caldria també reflexionar que si hi hagués una relació directa entre immigració i delinqüència només indicaria una necessitat de replantejar-se el model de seguretat, atès que la clau està en què entenem per seguretat i sobretot qui té el poder per decidir sobre: el que és la seguretat, a qui hem de protegir i de què l’hem de protegir, així com quins són els mecanismes i límits que tenim per imposar aquesta seguretat. Cal parlar dels prejudicis racistes que hi ha darrere del disseny del model de seguretat, i també de la inseguretat de les persones migrades i/o racialitzades que es veuen exposades a les polítiques racistes que implementen aquest model. Per assolir una verdadera seguretat cal garantir igualtat de drets i una societat lliure de racisme.

El problema és que aquestes narratives racistes estan recolzades pel sistema policial, quan de manera sistemàtica es sobre identifica a la població migrada i racialitzada no blanca. A partir de les parades policials basades en marcadors racials, es deriven multitud d’altres violències com son la brutalitat policial, les deportacions, els tancament a CIE, la generació d’antecedents policials infundats, entre d’altres.

A més a més, aquesta violència i discriminació policial està emmarcada i protegida per l’entramat legal, com la llei d’estrangeria, el sistema penal i altres institucions públiques. 

Paral·lelament a les batudes policials,s’han convocat manifestacions per part d’entorns propers a l’extrema dreta , apel·lant a la seguretat a través de la formació “Manresa diu prou”. Al seu manifest es parla “d’una Manresa digna”. Els convocants de “Manresa diu prou” estan aprofitant la vulnerabilitat social i econòmica dels adolescents, joves i infants migrats per fer-los culpables d’unes violències que ells pateixen al seu torn en la seva versió més dura. 

Però assenyalar només a l’extrema dreta seria obviar la responsabilitat de l’Ajuntament de Manresa i del govern català en reproduir el racisme estructural. Les batudes racistes que s’estan duen a terme a la ciutat -liderades  pels Mossos d’Esquadra, la Policia Local i la Policia Nacional espanyola-,duta a terme tant al carrer com a les mateixes cases dels nens i joves detinguts, és una mostra més del tracte desproporcionat i excepcional cap a tota la juventut migrada, i en aquest cas vulnerant flagrantment els drets dels infants. Una reacció acarnissada -impensable si els implicats haguessin estat persones blanques.

A Manresa nombrosos col·lectius socials, populars assistencials i comunitaris (entre ells Càritas Manresa, Bages per tothom i a l’Aguiat Manresa) s’han unit per fer front a un racisme que va en augment i que s’està plasmant en batudes policials racistes al Passeig. En un primer moment, les entitats de la ciutat Bagenca, van publicar un comunicat  per denunciar la situació i reclamar prou racisme en nom de la seguretat. Més d’un centenar de persones i col·lectius van adherir-se a la denúncia pública. 

Avui, passats tres mesos i davant la inacció de l’Administració,  els col·lectius i les entitats antiracistes ens han demanat suport a SOS Racisme per publicar una nova denúncia pública per seguir dient prou al racisme en nom de la seguretat. Reclamem que es deixi d’intentar solucionar amb repressió policial  qüestions que són resultat de desigualtats globals i estructurals i que, no només no canviaran amb més presència policial als carrers, sinó que aquest increment pot representar un augment de la violència i el racisme policial vers certs col·lectius. 

Desde col·lectiu Hourria, juntament amb altres companyes i ciutadanes, vam ser testimonis de la batuda racista i l’escarni públic dut a terme per la policia local de Manresa, Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional Espanyola al Casino a quarts de vuit de la tarda al mateix centre de la ciutat el dijous 28 de setembre, on es van posar contra la paret, identificar i atemorir una trentena d’infants i adolescents dels 12 als 17 anys amb un desplegament policial de pel•lícula i on els veia tota la ciutadania i els culpava de baralles i altres fets ocorreguts recentment a la ciutat pel fet de ser racialitzats. Vam arribar a veure infants de 12 anys emmanillats. L’Ajuntament de Manresa va aprovar al 2018 la primera declaració dels Drets dels Infants per unanimitat, reconeixent la convenció de 1959 en aquest sentit. Des d’aleshores el consistori la ratifica cada any i fa organitza diferents activitats per tal de donar-los a conèixer. Des del col•lectiu hourria ens demanem de quins infants parla quan fa aquesta aprovació per Ple perquè el passat dijous 28 de setembre ens va quedar molt clar que no era els dels infants de famílies racialitzades.

La Convenció dels Drets dels Infants de 1959 i totes les seves ratificacions es fonamenten en 4 grans principis:

• PRINCIPI 1 – LA NO DISCRIMINACIÓ Tots els infants tenen els mateixos drets sense importar el color de la pell, la religió, la procedència o les idees dels seus pares.

• PRINCIPI 2 – L’INTERÈS SUPERIOR DE L’INFANT Qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar la infància ha de tenir en compte què és el millor per als nens i nenes.

• PRINCIPI 3 – EL DRET A LA VIDA, LA SUPERVIVÈNCIA I EL DESENVOLUPAMENT Tots els nens i nenes tenen dret a viure, a desenvolupar-se i a assolir el seu màxim potencial en la vida.

• PRINCIPI 4 – LA PARTICIPACIÓ Els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i que les seves opinions es tinguin en compte.

Exigim, per tant, que cessin immediatament totes les batudes que s’estan fent avui dia i que se sustenten sobre els criteris de fenotip, perquè a més de ser il·legals, atempten contra la dignitat de les persones, en aquest cas infàncies i adolescències,  i són elements que dinamiten la cohesió social i contribueix a relacionar migració amb delinqüència.

També exigim que es posi fi  a les narratives que situen a la infància en perill (infància adolescències i joves estrangers no acompanyats) com a infància perillosa, atès que aquest discursos no només suposen l’elusió dels deures i obligacions de totes les administracions vers el compliment de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants; sinó que a més alimenta una construcció estigmatitzada i racista com a problema social i en conseqüència, no s’adopta una lògica de protecció, sinó una lògica punitiva.

Comparteix

Facebook
Twitter
LinkedIn

Últimes notícies

A Twitter

Articles Relacionats

EntrevistaCheikhPublico
Noticia la directa