Creix la indignació cap als CIE’s davant la mort d’un jove africà a la Zona Franca.

Fonts no oficials denuncien retard en l’atenció del malalt i alcen la veu per la manca d’atenció i de traductors als CIE’s- Fonts policials asseguren que es tracta d’una mort sobtada generada per dificultats respiratòries.
Un jove de 21 anys, originari de Guinea-Conakry , morí el passat divendres a la matinada al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Havia arribat a la capital catalana provinent del centre d’internament de Melilla, on va ser reclòs després d’arribar amb pastera. En principi restava a l’espera de ser expulsat. Durant aquell dia tot va ser més o menys normal per a l’Idrissa Diallo. Després de sopar va dirigir-se a dormir a la cel·la que compartia amb 5 persones més. Al cap d’una estona els seus companys s’alertaren al notar les dificultats que tenia el guineà per respirar. Acte seguit van reclamar atenció mèdica, però, segons la seua versió, els policies no van fer cas de la demanda al no entendre massa bé que li passava a l’Idrissa. Finalment, a les 2 de la matinada, el forense certificà la defunció a causa de “mort sobtada”. Per la seua banda, el sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) apunta que varen rebre un avís a les 00.54 i van enviar al lloc dels fets dues ambulàncies que malauradament no van aconseguir salvar el pacient. L’Agència Catalana de Notícies apunta que, altres versions no oficials, denuncien que l’intern ja havia avisat el dijous del seu estat, però que l’única persona que podia fer de traductor es trobava en una cel·la de càstig i que per això no es va acabar d’avisar a ningú.
 
Guantánamos europeus?
 
La indignació s’ha escampat entre els interns del centre, que denuncien manca d’atenció i d’intèrprets als CIE’s. Així, un terç d’ells ha decidit iniciar una vaga de fam en solidaritat amb el company mort. La protesta no ha estat ben rebuda per la policia, la qual resta importància als fets i els atribueix al fet que, quan es genera qualsevol incident, sempre hi ha un grup que s’aprofita de la situació per crear controvèrsia i intentar retardar el procés d’expulsió. En tot cas, la polèmica està servida, ja que els reclusos asseguren que si algú hagués pogut traduir a l’Idrissa, s’hauria entès de forma immediata que necessitava ajuda urgent. A més a més, al CIE’s de Zona Franca no hi ha assistència mèdica durant la nit. Això fa que la trucada a una ambulància depengui d’un funcionari policial, el qual no ha de tenir per força ni coneixements sanitaris ni coneixements en les llengües que parlen els interns.
 
No és el primer cop que es produeix una notícia d’aquest estil. Darrerament en el mateix Centre d’Internament hi havien mort dos immigrants en circumstàncies estranyes: un equatorià i un marroquí. Les seues famílies van presentar denúncies i els casos encara s’estan investigant. L’organització antiracista SOS Racisme ha reclamat una vegada més el tancament definitiu dels centres d’Internament per la manca de garanties i de respecte cap als drets humans que s’hi dona, tot titllant-los de centres opacs que resulten incompatibles amb els conceptes d’estat democràtic i de dret. Al cap i a la fi, aquest fet evidencia les conseqüències “més crues i nefastes d’una política migratòria racista que vulnera els drets de les persones”, segons SOS. Tot i que l’associació antiracista lluita pel tancament definitiu d’aquests centres, ha demanat que fins que això no passi s’hi executi un control transparent per evitar “que no esdevinguin forats negres legislatius”.
 
Els Centres d’Internament d’Estrangers han rebut denúncies de forma continuada des de diversos camps, tant del jurídic com l’institucional, l’associatiu o el polític. Es tracta de centres de caràcter no penitenciari en els quals les persones que son agafades sense el permís de residència hi son retingudes fins a 60 dies per ser finalment deportades al país d’origen. Principalment son centres que es nodreixen de les batudes policials segons perfil ètnic denunciades pels mateixos sindicats de policies i pel Comitè per l’Eliminació de la Discriminació Racial de l’ONU al considerar-les de tall racista. Per tot això i per les males condicions que es donen en aquests centres com ara la manca d’atenció, sobre població de les gàbies, inseguretat jurídica, vulneració dels drets fonamentals, agressions i el secretisme imperant s’està popularitzant als CIE’s amb el nom de “Guantánamos Europeus”. Casualment o no, la darrera notícia que ha sorgit sobre el cas i que recull en aquests moments (dimarts a la tarda) el setmanari La Directa és que el Ministeri d’Interior ha contractat un avió privat per deportar els testimonis de la mort d’Issidra. Quina pressa tant sobtada la del ministeri, no?