Susan Kalunge, jurista, afrofeminista, activista i membre del Consell de SOS Racisme, comparteix les seves reflexions sobre com el llenguatge reprodueix el que pensem. L’article va ser publicat al diari Ara el 18 de gener de 2019.
El llenguatge és molt important. No descobreixo res. La manera com construïm el món es reflecteix en la manera de parlar i en les expressions que socialment utilitzem per referir-nos a conceptes o realitats. El llenguatge reprodueix el que pensem. Potser de manera inconscient reproduïm diferents expressions i no les identifiquem o no ens adonem que són racistes, masclistes, capacitistes, sexistes, LGTBI-fòbiques, però en tot procés de revisió individual i col·lectiva hem d’identificar-les i desterrar-les del vocabulari per no caure en cap discriminació.
Te’n diré unes quantes. “Treballar com un negre”: aquesta expressió, que té origen en l’esclavitud, tot i no fer-se en aquest sentit, perpetua la discriminació racista. “Persones de color”: sempre que la sento penso: però quin color? Les persones negres són de color negre i punt. Ser negre no és dolent, ho és la discriminació, i utilitzar aquesta expressió perpetua l’infantilisme i la inferioritat cap al col·lectiu. El mateix passa quan diem “els negrets o les negretes”.
Més encara. L’expressió “color carn”, que es fa servir per fer referència al color marró claret, és racista. Perquè assimila que la pell només pot ser d’aquest color. I hi ha pells de molts colors. O “m’estic posant negre”, quan volem dir que ens estem enfadant, una expressió que vincula la negativitat amb la població negra. I no! No et posaràs negre mai de la vida, perquè ho ets o no. La negritud no és una cosa que es posi i es tregui.
“L’Albert és un gitano” com a sinònim de persona estafadora. També és racista. No oblidem l’estigma històric que pateix el col·lectiu gitano des de fa segles. Expressions com aquesta perpetuen aquest estigma i la seva persecució. Entrant en un altre terreny tenim l’expressió “estar autista” –per exemple, “La Sara avui està autista”–, que utilitzem per referir-nos a una persona que està absent. L’autisme –més ben dit, TEA (trastorn de l’espectre autista)– és molt ampli i l’expressió redueix tota la població amb TEA a un estereotip.
També es diu “Això és un conyàs”, per dir que una cosa és dolenta. El que és negatiu sempre és femení. Perquè “Això és la polla” és bo. Desvinculem la negativitat del femení. I es fa servir “Ets un calçasses” per assenyalar que l’home està en una situació de feblesa respecte a la dona. Remarca en una lògica sexista que és una anomalia, ja que el rol dèbil se li ha assignat –i imposat– tradicionalment a la dona. Una última: “No siguis maricon”, sentida i utilitzada pel col·lectiu heterosexual, vol indicar connotacions negatives com la covardia o la debilitat.
Si ets una persona cis-hetero-blanca-neurotípica potser penses que no n’hi ha per tant (perquè el teu privilegi t’empara) però t’asseguro que si formessis part d’algun grup socialment discriminat o tinguessis alguna persona propera que ho fos sabries que algunes expressions fan mal. Són com punyals que et travessen perquè són això, el record de l’opressió que et condiciona o et condicionarà la vida. Com deia la Queta a l’anunci: “Parla sense vergonya, parla amb llibertat i si t’equivoques, torna a començar”, ¡ cerca una alternativa no discriminatòria.
