El passat 23 de Gener, va tenir lloc el Diàleg Antiracista “Menors a la Frontera” amb la intervenció dels ponents Pablo Ceriani, Mikel Mazkiaran, Núria Empez i Albert Parés. Els especialistes de la taula van presentar la problemàtica relativa a la situació dels menors d’edat a les fronteres, fent referència als casos de la frontera sud de Mèxic, a l’estat Espanyol, i Catalunya.
Podeu escoltar la taula rodona a Boca Ràdio 90.1FM el dijous 31, a les 11h i a les 18.30h. O baixar-vos el podcast de la seva pàgina web.
La situació del sud de Mèxic amb EEUU l’ha consolidat com un país de trànsit, sent un punt cabdal de la reunificació familiar, ja que ha esdevingut el punt de pas pels nois i noies que es volen retrobar amb els seus pares als EEUU. Pablo Ceriani, professor de la Universitat de Buenos Aires posava l’accent en els problemes de seguretat pel que fa a la detenció i la repatriació dels menors. Des d’un punt de vista crític, afirmava que la política d’estrangeria de Mèxic es troba amb l’absència de drets per la infància i amb un problema estructural ja que tant sols és de caràcter assistencialista.
Mikel Mazkiaran, en video-conferència des de Donosti, va presentar la situació dels MENAS (menors no acompanyats) a Espanya. Des d’una perspectiva legal, l’actual situació enfronta vells problemes amb noves normes, que no milloren les condicions d’aquest menors. La normativa vigent presenta un marc amb dèficits en els mecanismes d’integració, que presenta més problemes que no solucions. En aquestes situacions les sentències sovint són contradictòries i els responsables tenen criteris diversos, sense obviar que els interessos de l’administració són que siguin majors d’edat per poder expulsar-los.
Les últimes ponències van fer referència a la situació catalana. Segons Albert Parés, ens trobem amb una gran discriminació cap als menors no acompanyats d’origen africà, i amb una enorme vulneració dels drets d’aquests nens i nenes. De fet la mateixa normativa ja es discriminatòria i poc protectora amb aquests. També, el problema es presenta quan ens trobem amb processos judicials que s’allarguen en el temps, i la feina més dura amb la que es troben els treballadors relacionats amb aquesta temàtica és la de fer entendre als menors aquest procés de sentencia.
Des d’una visió més propera i diària d’aquests fets, l’educadora Núria Empez, va fer referència a les dificultats educatives i socials que sofreixen aquests nois, per la dificultat d’obtenir permisos de residencia i de treball. Ressalta la problemàtica que tant sols fan xarxa entre ells, de forma que quan surten dels centres als 18 anys es troben sols sense cap mena d’amistats fora del seu àmbit més pròxim. El treball amb les famílies d’origen és molt difícil i els programes de retorn voluntari tenen un gran efecte pervers.
Finalment, es van afirmar les necessitats de fer un treball individualitzat i personal amb els menors, de caràcter longitudinal i transnacional; sense deixar de banda la responsabilitat dels estats en la regulació de la legislació. Per concloure l’acte, es va obrir el debat al públic perquè també hi participés.
En síntesi, respecte a aquesta problemàtica, queda un llarg camí per recórrer, on sembla que gairebé tot estigui per fer, ja que no es un tema que hagi provocat alarma social; i en conseqüència ha quedat invisibilitzat.
Gràcies a la col·laboració de Boca Ràdio, podeu sentir el debat sencer i descarregar-vos l’àudio en el següent enllaç.
